L'origen de l'arbre de Nadal

S'acosta la celebració de Nadal. Unes dates on la tradició és molt present, amb diferents elements que tenen tota una història al darrere, i que han arribat fins als nostres dies. Entre tots aquests elements icònics, trobem l'arbre de Nadal, que ja fa dies que llueix engalanat a moltes de les llars de Catalunya.

La tradició de posar l'arbre de Nadal a casa ve de molt lluny. I és que la tradició es remunta a les cultures nord-europees. Els bàrbars celebraven, en unes dates pròximes al Nadal cristià, el naixement de Frey, el déu del sol. Ho feien adornant un arbre que simbolitzava l'Univers. Una celebració de culte als seus Déus per festejar el solstici d'hivern.

L'arbre escollit per aquest culte era un avet, arbre de fulla perenne, considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures.

Més tard, el cristianisme va adaptar aquesta tradició, donant-li una simbologia cristiana. D'aquesta manera, es decorava amb pomes (símbol del pecat original d'Adam i Eva) i amb espelmes (com a sinònim de la llum de Jesús a totes les persones).

D'aquest fet se'n desprèn que, actualment, entre els ornaments diversos que s'hi poden posar, és típic posar-hi boles de colors, com si fossin les pomes, i tires de llums de colors, com si fossin les espelmes.