Els carrers de la Patum de Berga

És tradició que el diumenge de l'Ascensió, l'Ajuntament de Berga es reuneixi en Ple Extraordinari per decidir si hi haurà o no Patum. Fins a l'any passat, era impensable que els edils del consistori berguedà votessin no i, aquest moment, l'únic en el qual imperava la unanimitat i els regidors i regidores deien un sí clar, concís i il·lusionat, precedia la sortida del Tabal que, amb el seu repic de pa-tum, pa-tum, pa-tum-tum-tum, recorrent els carrers de Berga, anunciava que hi hauria Patum un any més. A partir d'aquell moment ja no hi ha aturador a la capital del Berguedà.

Mireu totes les fotos dels espais de La Patum.

El 2020, però, va girar-se la truita i, com arreu, el què fins aleshores era impensable va ser una realitat més de les moltes realitats colpidores que ens ha tocat viure a causa d'una pandèmia mundial i el no al Ple de l'Ascensió va retrucar de ple al cor de tots els patumaires, com ho ha fet el mateix colpidor no del Ple Extraordinari celebrat el passat dia 16 de maig de 2021.

Però, des del convenciment que més d'hora que tard La Patum de Berga tornarà a omplir de joia els cors patumaires, avui us proposo un passeig serè i alhora nostàlgic pels racons més simbòlics dels carrers de la capital berguedana.

LA PLAÇA DE SANT PERE

Epicentre de La Patum de Berga, la plaça de Sant Pere coneguda també com a plaça Cremada, ja que al s. XVII va ser cremada pels francesos quan van assaltar el castell i la vila de Berga, és una plaça d'origen medieval nom del qual li ve per l'antiga església en honor a Sant Pere de Cohorts.

Actualment presideix la plaça l'església parroquial de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, i també cal destacar-ne l'edifici de la casa consistorial, un imponent edifici dissenyat per Emili Porta i que va ser inaugurat l'any 1930. Al llarg dels anys la plaça ha patit nombroses modificacions fins a arribar a l'aspecte actual fruit d'una controvertida restauració a primers dels anys 90 del segle passat.

Anar a fer un tomb per la plaça més famosa de Berga qualsevol dia de l'any, lluny del Corpus berguedà, fa que tothom la vegi més petita del que sembla en els dies de la festa quan milers de persones salten i ballen al ritme de les comparses de La Patum.

Durant els dies de Corpus, Sant Pere acull la sortida i arribada de les passades de dimecres i dissabte i les patums completes de dijous i diumenge així com la Patum Infantil.

EL CARRER DE LA PIETAT

Una setmana després de la sortida del Tabal, el cap de setmana de Pentecosta, un barri del capdamunt de la vila celebra la seva particular rèplica, amb tots els ets i uts, de la festa, servint La Patum de la Pietat com a preludi de tot allò que la ciutat es prepara per viure deu dies després.

Una patum que, des de l'any 1962, serveix d'entrenament pels berguedans i berguedanes que, petits i grans, es reuneixen als carrers d'aquest barri del nucli antic de Berga per començar a olorar pólvora i ambientar-se pel que ha de venir.

LA PLAÇA VILADOMAT

Un dels altres punts neuràlgics de la festa berguedana és la Plaça Viladomat seguida pel Passeig de la Indústria, també conegut com El Vall, en aquest indret hi ha un altre acte simbòlic que precedeix els dies de Corpus: Els quatre fuets.

El diumenge de la Santíssima Trinitat, cap de setmana anterior a la setmana de Corpus, puntuals a les 8 del vespre, des de sota l'Ajuntament surten quatre Maces acompanyades del Tabal per arribar a la Plaça Viladomat, on un munt de berguedans els esperen per veure'ls fer dues passades.

Actualment és un acte simbòlic dins el marc del ritual patumaire, però pretèritament servia per provar els fuets utilitzats per Patum, ja que, antigament, eren elaborats a mà per artesans i calia provar-los. Actualment, tot i ser elaborats de forma mecànica per una pirotècnia són molt comentats pels assistents i el debat si peten bé o no és sempre el que acompanya un bon sopar de pinxos a les parades de menjar i beure que hi ha situades al llarg del mateix passeig durant les festes de Corpus.

LA PLAÇA DE SANTA MAGDALENA

El nucli antic de Berga s'omple de vida durant la setmana de Corpus, els carrers i carrerons més estrets del capdamunt de la vila sembla que, per art de màgia, s'eixamplin durant les cercaviles per engolir milers i milers de patumaires que segueixen les Maces, les Guites i els Gegants als diferents salts que es fan a les places el dimecres, i davant de les cases d'autoritats i administradors, dissabte de Patum.

Una de les places més emblemàtiques de la passada de dimecres és el salt sota el Portal de Santa Magdalena, la porta que donava entrada a la ciutat pel sector nord-oriental i l'únic dels set portals de la muralla que es conserva en l'actualitat.

EL CARRER MAJOR

El Carrer Ciutat, també conegut com a Carrer Major de Berga, és un dels altres punts claus de la festa berguedana. Les cercaviles de dimecres i dissabte hi fan camí i, un dels moments més mítics de les passades patumaires, és la pujada pel Carrer Major dels Gegants Vells que, després de fer els Tirabols de la plaça de Sant Joan, i fins a arribar a la plaça de Sant Pere, ens fan viure un dels moments més especials de La Patum, amb una música pròpia i una catarsi col·lectiva, els patumaires salten i ballen i canten al so de l'Ella s'ho pensa.

LA BAIXADA DE LA RIBERA

No podem acabar aquest petit passeig pels indrets més simbòlics de La Patum de Berga sense fer esment de la Pujada de la Ribera. Un petit carrer amb una notable pendent que aboca a la plaça de la Ribera, lloc on fan la seva feina els vestidors i vestidores de Plens.

Enfilar el carrer de la Ribera, vestit de Ple, és tota una proesa, ja que el dimoni patumaire va vestit amb un mono confeccionat de roba ignífuga d'un gruix i pes considerables. A la cua del vestit hi porta lligats tres fuets embolcallats de la corresponent vidalba per esmorteir el tro dels fuets i al cap hi porta una carota de Ple també degudament vestida amb tres fuets a cada banya també tot recobert de vidalba. Aquest esforç, però, té la seva recompensa, ja que en culminar les escales, et trobes a l'Infern, omplint la plaça de Sant Pere de foc i de disbauxa i, un cop assolit el salt amb èxit, la baixada deu ser el més semblant de tornar al Cel...