Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
A més de les vacances (per a alguns), amb la Setmana Santa arriben les tradicions a Catalunya, totes elles, amb un origen religiós, i que comptes a molts adeptes que any rere any mantenen viva la tradició d'uns actes que passen de generació en generació a casa nostra i que han fet que esdevingui patrimoni cultural.
Repassem algunes de les activitats més destacades de la Setmana Santa a Catalunya, però n'hi ha molts més! Les podeu trobar a les diferents agendes municipals, i també al web de Patrimoni Cultural.
La Processó i Dansa de la Mort de Verges FOTO Gencat
La Processó i Dansa de la Mort de Verges
La Passió de Verges, que s'escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d'aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l'any 1347, però l'estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l'any 1773 a partir de diversos textos anteriors.
L'acte comença a la Plaça Major, on dalt d'un cadafal es representen els passatges inicials de la Passió, fins que Jesús és condemnat. L'obra continua però en processó, representant-se la resta d'escenes a diferents places i racons del nucli antic. El trajecte només està il·luminat per teieres enceses durant el recorregut i, per caragols plens d'oli i amb un ble encès, al carrer dels Cargols.
En el seguici hi participa una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. L'executen cinc esquelets que evolucionen al ritme repetitiu i sobri d'un tabal, en uns saltirons secs que van modificant la seva postura sobre si mateixos a l'hora que van avançant. Els objectes que porten són una dalla, una bandera recordant que el temps és breu, un plat ple de cendres i un rellotge sense busques, senyals que ens indiquen el destí inexorable que tard o d'hora ens espera. La Dansa de la Mort és l'única que ha arribat fins a nosaltres, de les moltes danses d'aquest estil que existien.
Després de les diverses parades i dels episodis que s'hi representen, la processó arriba fins al turó on hi ha l'església quan ja són altes hores de la matinada. Allí amb la crucifixió, s'hi escenifica el darrer acte de la Passió mentre la Mort, a l'interior de l'església, es rendeix davant el Santíssim en un final paral·lel.
El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm FOTO Batecs
El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm
En l'actualitat, El Via Crucis Vivent és una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l'expressió de fervor i participació popular de les tradicionals processons, combinant l'escenificació itinerant de determinats passatges de la passió, amb elements processionals com els armats o els Misteris.
Alguns papers del Via Crucis han estat tradicionalment vinculats a famílies concretes de la població durant diverses generacions, i una gran part de la vila participa activament en l'organització. Són especialment representatius els Armats, en els quals s'integren genets, trompeters, tabalers, bombos, capità, centurió, lictors, arquers, soldats romans i portador de lladres.
El Via Crucis Vivent se celebra el Divendres Sant, i s'inicia a la plaça de l'Església, on es representa el judici de Ponç Pilat i avança lentament, enmig del so dels tabals i les llances dels armats, fent un recorregut integrat per 14 escenes fins al turó de la Vaga, també anomenat turó de la Crucifixió, on tenen lloc les escenes finals del drama sacre.
La Setmana Santa de Sant Hilari Sacalm té una història documentada pel cap baix de més de 250 anys. Abans de 1731 ja se celebraven a aquesta localitat de la comarca de la Selva processons en les quals intervenien, a més dels "passos" o "misteris" alguns personatges de la Passió.
Però fou als anys 1941-42 quan el vicari, Mossèn Francesc Carbó, proposa als joves d'aquella època de fer les estacions del Via Crucis pels carrers del poble, perfilant ja gairebé definitivament l'actual representació del Via Crucis Vivent, que va passar a fer-se el Divendres Sant a partir de l'any 1969.
El Sant Enterrament de Tarragona FOTO TarragonaDigital
El Sant Enterrament de Tarragona
Divendres Sant és el torn de la processó del Sant Enterrament de Tarragona, que comença i acaba a l'Església de Natzaret, i fa un ampli recorregut pel nucli antic de Tarragona. S'inicia i acaba sempre a la Plaça del Rei. A la processó hi participen els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, els penitents i les dotze confraries i associacions que acompanyen els respectius passos: vint en total.
El protocol de la Processó segueix un ordre marcat pel guió i la tradició: cada confraria té la seva posició en la processó i és responsable de dur un o més passos; són els membres de cada confraria qui duen a pes la figura que simbolitza un episodi de la passió i mort de Jesucrist. Molts d'aquests passos van ser destruïts durant la Guerra Civil Espanyola, i es van haver de construir de nou, només alguns com el Jesús de Natzaret.
Més de 3.000 persones col·laboren de manera directa en la Processó popular si comptem tots participants i integrants de les bandes de música.
La Passió d'Esparreguera FOTO radioesparreguera
La Passió d'Esparreguera
Les primeres notícies de la representació de la Passió a Esparreguera són de primers del segle XVII (1611) on, fins a mitjan segle XIX, les funcions, abans de tancar-se en teatres, tenien el carrer com a marc natural de representació. A partir d'aquells anys, les representacions passen per diferents espais teatrals públics o privats i tot el drama s'estructura com una obra de teatre clàssica que es representa partida, amb una primera part al matí al voltant dels tres anys de vida pública de Jesús i una segona part a la tarda amb la passió, mort i resurrecció de Crist.
Durant la postguerra, es comença a plantejar la substitució del text utilitzat fins aleshores, i se'n representen de diferents entre els anys 1944-1951 i 1952-1959. Finalment, el poeta local Ramon Torruella, n'escriu una nova versió que s'estrena l'any 1960 i que és la que es representa actualment, estructurada en dues sessions (quatre actes i fins a 35 quadres).
La Passió d'Esparreguera es representa, amb algunes variacions segons els anys, alguns dissabtes i tots els diumenges i dies festius des de l'inici de la Quaresma fins a la primera setmana de maig (excepte Diumenge de Rams, Divendres Sant i Dilluns de Pasqua), i és molt més que una celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.
Es tracta d'un espectacle teatral de gran magnitud, realitzat amb unes condicions tècniques excepcionals i extraordinàriament efectistes, però a més és la posada en escena d'una tradició secular, viscuda d'una manera molt intensa per la gran quantitat d'actors i figurants, tots amateurs, que hi participen, i que comptant els que treballen entre bambolines i els que d'alguna manera hi col·laboren reuneix al voltant de l'organització i representació de la Passió prop de 1000 persones.
La Passió d'Olesa de Montserrat FOTO lapassio.cat
La Passió d'Olesa de Montserrat
La Passió d'Olesa, documentada des de la primera meitat del segle XVI (1538), es representa, amb algunes variacions segons els anys, alguns dissabtes i tots els diumenges i dies festius des de l'inici de la Quaresma fins a la primera setmana de maig (excepte diumenge i Dilluns de Pasqua), i és molt més que una celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d'un magnífic espectacle, d'un gran concepte teatral capaç d'emocionar i commoure l'espectador i realitzat amb unes condicions tècniques excepcionals i extraordinàriament efectistes.
Però la Passió és també la posada en escena d'una tradició secular, viscuda d'una manera molt intensa per la gran quantitat d'actors i figurants, tots amateurs, que hi participen, i que comptant els que treballen entre bambolines i els que d'alguna manera hi col·laboren reuneix al voltant de l'organització i representació de la Passió més de 800 persones.
La Passió de Vilalba dels Arcs FOTO femturisme
La Passió de Vilalba dels Arcs
A Vilalba dels Arcs (Terra Alta), el Dijous Sant, en sessió nocturna, i el Dissabte Sant, a la tarda, es reviuen els últims dies de vida de Jesús, des de l'entrada a Jerusalem fins a la seva crucifixió. Les representacions, que en un inici sols es feien el Dissabte Sant, van iniciar-se el 1996, per iniciativa de La Pirindola, el grup local de teatre. Des d'aleshores, s'han realitzat cada any de forma ininterrompuda.
La Passió té una durada aproximada de dues hores i mitja, i transcorre pels carrers i places del poble. La representació es fa al llarg d'un itinerari amb parada a dotze escenes: La Història, Benaurances, Rams, Temple, Sant Sopar, Miracle de les Leproses, Negacions, Judici, Aiguaders, Segona Caiguda, Veròniques i Maries, Calvari. Comença a la plaça de Sant Antoni i finalitza al Calvari amb la Crucifixió. En el mateix recorregut el públic i els actors es van barrejant, formant tots part de la recreació.
Cal destacar el caràcter reivindicatiu de la Passió de Vilalba, que subratlla el paper de Jesús en la lluita contra les desigualtats i l'abús de poder. Les dones són molt protagonistes, tant la Mare de Déu com Maria Magdalena així com altres dones que acompanyen a Jesús, tenen un paper principal en diferents escenes com la del Sant Sopar.
La Passió de Vilalba i les activitats complementàries que l'acompanyen, al llarg dels seus anys de vida, han anat evolucionant i transformant-se per tal d'esdevenir una celebració de referència de la Setmana Santa a les Terres de l'Ebre.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta FOTO Patrimoni Festiu
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
El cant de les caramelles s'ha associat amb els goigs del Roser, i alguns pobles encara celebren el Roser per Pasqua Florida. Sant Julià de Vilatorta interpreta unes caramelles molt lligades al Roser que són les més antigues documentades de tot Catalunya i daten del 1590 (butlla fundacional de la Confraria del Roser).
El matí de la diada de Pasqua Florida surt la comitiva de Caramellaires del Roser recorrent els carrers del poble tot cantant els goigs del Roser. La comitiva és encapçalada per la bandera de la Verge, seguida per dues fileres de caramellaires, abillats amb capa i barret de copalta i amb un llaç vermell.
Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada, amb una plaqueta que du una estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere. La comitiva va cantant els goigs del Roser amb una polifonia antiga, i seguida per un grup de músics acompanyats amb instruments de vent. L'orquestra es compon bàsicament de trompetes, trombons i el fiscorn, però també es pot enriquir amb el saxofon, el clarinet, l'acordió, la guitarra i el contrabaix. Els músics van abillats amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i amb un llaç de color blau marí.
Completen el seguici d'infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots els colors. Tres cistellaires, amb el vestit de vellut, faixa i barretina, van trucant a les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d'una perxa amb corda i corriola per tal de fer-la arribar a balcons i finestres.
Els goigs del Roser són els protagonistes de la festa. Les estrofes dels goigs, amb text i música arcaics, transmesos de generació en generació, es van desgranant i alternant amb la tonada instrumental.
En conclusió, les caramelles del Roser de Sant Julià van néixer a finals del segle XVI amb el cant dels goigs, que anava a càrrec de la confraria que fou establerta oficialment l'any 1592. Segurament la intenció inicial era homenatjar la Mare de Déu del Roser, però al llarg dels anys s'anà convertint en un costum pasqual del poble.
Les Caramelles de Súria FOTO El Camí
Les Caramelles de Súria
Les Caramelles de Súria són una de les tradicions festives més arrelades en aquest municipi bagenc, i són rellevants per l'elevat nombre de caramellaires que hi participen, més de 900. Les Caramelles són una festa popular de danses i cants al carrer per celebrar la Pasqua de la Resurrecció, l'arribada de la primavera i la renovació del cicle agrari.
A Súria es té constància de l'existència de les Caramelles des de l'any 1594 en què, en un document trobat per l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, hi consta que, pel Dissabte de Glòria, uns grups formats per joves cantaven cançons pel poble per recaptar diners i espècies per fer ofrenes a la Mare de Déu del Roser, i aquestes cançons s'acompanyaven amb el ball de cascavells. De fet, però, es pot afirmar que les Caramelles existien des de l'any 1591 gràcies a l'aparició d'una butlla concedida pel papa Gregori XIII en què ja parlava de l'existència de la confraria del Roser de Súria.
El dia central de la festa és el Diumenge de Pasqua, tot i que amb els anys han agafat també rellevància els actes del dissabte de Pasqua. Actualment, també se solen fer altres actes uns dies abans per completar el programa.
