7 festes singulars de Corpus a Catalunya

El Corpus és una festa de l'Església catòlica en què es venera l'eucaristia. Una festa mòbil dins del calendari litúrgic que s'escau el dijous següent a l'octava de Pentecosta, aquest 2024, el 30 de maig.

Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, per exaltar la doctrina del cos de Crist, enfront dels que la negaven. Però és a partir del 1316 quan s'estén per tota Europa arran d'una butlla del papa Joan XXII. Encara al segle XXI, sis segles després, és un esdeveniment religiós, social, cultural i festiu de gran transcendència en certes regions.

Si ens traslladem fins a Catalunya, Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus amb una professó, de la que hi ha notícies des de l'any 1320. Unes professons, les de Corpus, que són considerades l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors.

Actualment deslliurades de l'element litúrgic, han recuperat, en molts casos, el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments la població va introduir a la festivitat religiosa, com ara les Enramades d'Arbúcies, el bestiari i altres entremesos arrelats a la tradició festiva a casa nostra.

Parlem avui d'algunes de les festes de Corpus més importants de Catalunya que s'han mantingut fins a l'actualitat.

La Patum de Berga

La Patum de Berga és la festa més destacada de Berga (Berguedà) amb més de 600 anys d'història. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i ball.

Els actes principals es duen a terme des del dimecres al diumenge de la setmana del Corpus per places i carrers de Berga. El dimecres i el dissabte hi ha les cercaviles, i el dijous i el diumenge les patums de Lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere. Les comparses s'encarreguen de l'actuació o el ball de cadascuna de les figures durant la festa de La Patum.

L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya Festa patrimonial d'interès nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.

Corpus a Solsona

Solsona va ser una de les primeres ciutats on es va celebrar la festa del Corpus, l'any 1331, juntament amb Girona, Barcelona, Manresa, Vic i Tortosa. El Corpus de Solsona destaca per la roda de foc, la cercavila amb els trabucaires, la processó presidida pel bisbe de Solsona, la catifa de flors i serradures de colors a la plaça de Palau, i l'exhibició dels ballets tradicionals de la imatgeria gegantera, acompanyats per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, i la tronada. El conjunt de la celebració es desenvolupa al nucli antic de la ciutat, d'origen medieval.

Les figures i els balls nascuts per la festa del Corpus es van anar introduint a la Festa Major de Solsona, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, i avui són les dues úniques ocasions en què es poden veure els gegants i improperis de Solsona.

La Generalitat de Catalunya el 2008 també va declarar d'interès nacional diferents actes o expressions que es poden veure per Corpus. Són elements festius patrimonials d'interès nacional els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac – datada del 1692, és la peça més antiga que encara balla–, els cavallets, els trabucaires, la tronada i el ball de bastons. Entre els elements festius tradicionals d'interès nacional són l'àliga i els óssos, amb les seves particularitats i músiques.

Corpus a Barcelona

La celebració del Corpus és una tradició viva de Barcelona, que s'engalana per participar en aquesta manifestació de la rica tradició popular de la ciutat. La festa arriba als patis i jardins amb força, amb una eclosió de catifes de flors, ous com balla, repics de campanes, exposicions, presentacions, ballades i la processó.

Actualment, la celebració del Corpus a Barcelona dura quatre dies. L'acte principal, la celebració de la processó, que des del 1990 es fa el diumenge i no el dijous com s'havia fet des d'antic.

Un altre acte de la festa és l'ou com balla, una tradició barcelonina que distingeix la ciutat durant els dies de la festivitat de Corpus. És una pràctica que consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d'aigua de brolladors i fonts de claustres, patis i jardins d'algunes institucions i d'algunes cases particulars. El doll on balla l'ou s'embolcalla amb una cistella guarnida amb flors i cireres.

També, s'hi fan diverses catifes florals, a diversos indrets de Barcelona, sobretot el diumenge per la processó.

Festa de les Enramades d'Arbúcies

La Festa de les Enramades és una festa que els arbuciencs i les arbucienques celebren des de fa més de 500 anys, i que el 1999 va ser reconeguda com a Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Les primeres notícies sobre la festa daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de Corpus, s'esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials. Fins al segle passat, les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la processó encapçalada pel pas del santíssim sagrament, per una desfilada o cercavila. Trenta anys abans, però, ja s'havia incorporat l'element més característic i conegut de la festa: les catifes de flors tal com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb anterioritat pels responsables de cada carrer.

Actualment, els elements bàsics de la festa són les catifes de flors naturals, la passada, la dansa, l'enramada, el concert i el ball, i la processó i la cercavila.

Festa de les Enramades de Sallent

La Festa de les Enramades de Sallent és una festa tradicional d'interès nacional documentada des del 1325. Té el seu origen en la voluntat de guarnir els carrers pels quals havia de passar la processó del Corpus. Des de finals del segle XX el caràcter religiós de la celebració s'ha vist desplaçat per un caire més lúdic i festiu. Amb tot, els carrers de la vila continuen guarnint-se i engalanant-se any rere any.

D'aquesta festivitat també en destaca la tradició dels anomenats "Embotits", personatges farcits de palla protagonistes llegendaris de la defensa de la vila en el passat.

Corpus a La Garriga

Cada any, en arribar la primavera i el bon temps, la Garriga s'engalana i es prepara per a la seva celebració més popular: la Festa de Corpus.

La festa combina amb tota naturalitat els vessants popular, religiós i artístic. Una de les característiques del Corpus garriguenc és que manté la tradicional processó pels carrers encatifats.

El clavell és el rei de la festa de Corpus, però també les branques de pollancre o de mimosa que envolten les parets de la plaça de l'Església. La festa se celebra de forma ininterrompuda des del 1816 i hi col·laboren associacions de veïns, entitats socials i escoles. Una festa amenitzada amb balls tradicionals, actuacions folklòriques, concursos i la processó, en la qual participen gegants i bastoners.

L'any 2015 les catifes de la Festa de Corpus de la Garriga varen ser declarades element festiu tradicional d'interès nacional.

Corpus i concurs de catifes de flors a Sitges

El Corpus de Sitges és una de les festes tradicionals i populars més arrelades en aquest municipi. Els principals actes es concentren en el cap de setmana de Corpus, i l'element més destacat és la confecció de les tradicionals catifes de flors, amb la participació de la població.

A més de les celebracions de Corpus destacades més amunt, són molts els municipis que mantenen la tradició. Consulteu l'agenda web del vostre municipi per saber quins actes s'hi organitzen.