7 festes del foc que no et pots perdre al Pirineu per Sant Joan

La celebració del solstici d'estiu es viu de múltiples maneres arreu de Catalunya. I la nit del 23 de juny, revetlla de Sant Joan, si hi ha un element que no hi pot faltar, aquest és el foc.

Si hi ha un lloc on aquesta tradició del foc es manté viva des de temps ancestrals, aquest és el Pirineu, amb les baixades de falles. Una tradició mil·lenària, per celebrar el Solstici d'Estiu, augurar bones collites i espantar els mals esperits, que se celebra en més de 60 pobles dels Pirineus andorrans, francesos, aragonesos i catalans com Durro, Isil, Boí o el Pont de Suert, entre altres.

En alguns pobles la baixada de Falles comença uns dies abans del solstici d'estiu i s'allarga fins a mitjans de juliol. Parlem avui d'algunes de les baixades de falles més destacades de la nit de Sant Joan.

Falles d'Isil

Les Falles és una festa que se celebra a Isil (Pallars Sobirà) durant la nit de Sant Joan. Va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional el juny de 2010, i el desembre de 2015, juntament amb 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra, les Falles d'Isil van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

És una cerimònia d'origen ancestral que es porta celebrant ininterrompudament coincidint amb el solstici d'estiu. Una festa de culte al foc en la que es baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre del poble.

Per a la gent d'Isil, la nit del 23 de juny és sens dubte la més important de l'any i atrau fins al poble milers de visitants que s'acosten per viure l'espectacularitat i la màgia de les Falles.

FONT: fallesisil.cat

Festa d'eth Haro a Les

A la Vall d'Aran a Les i a Arties, es conserva la tradició de cremar un avet la vigília de Sant Joan. Es tracta d'un costum mil·lenari que es va cristianitzar, però amb orígens que se situen en una tradició cèltica. Són la Festa d'Eth Haro i d'Eth Taro respectivament.

Totes dues celebracions van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2015, una distinció que comparteixen les 63 festes del foc que se celebren durant el solstici d'estiu als Pirineus.

Comencem pel municipi de Les. Aquí, la nit del 23 de juny se celebra la Crema deth Haro, coincidint amb la festivitat de Sant Joan que suposa l'inici de les festes patronals de la localitat, a més de marcar el començament de la temporada d'estiu. Durant la vetllada es crema un tronc d'avet, el haro.

L'escenari del ritual és la Plaça deth Haro, on cap a les 10 de la nit arriba la processó al ritme de les danses tradicionals d'Es Corbilhuèrs de Les. Després de la benedicció i encesa del haro per part del sacerdot del poble, se li cala foc i es procedeix a la crema de les halhes, una mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar descrivint cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La cerimònia finalitza amb un ball al voltant del haro encès, mentre a la plaça se serveix el "vin caud", vi calent amb sucre, rom i fruita que es pren al costat de la tradicional coca de Sant Joan.

Uns dies més tard, el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, té lloc la "Quilha deth haro", és a dir, la plantada del nou Haro. Aquest arbre presideix la plaça vella de Les durant un any, fins a la propera nit de Sant Joan.

FONT: conselharan.org

Festa d'eth Taro a Arties

Pel que fa a Arties, en aquest municipi també se celebra el solstici d'estiu per Sant Joan amb la crema d'un tronc d'avet. Aquesta tradició té lloc el 23 de juny, vigília de la festivitat, coincidint amb l'inici de les festes majors de la localitat que obren la temporada estival. Antigament, aquesta celebració marcava també el moment en què els ramaders començaven a pujar als animals a les pastures més altes de les muntanyes.

Un mes abans de la festa té lloc la Tallada deth Haro. Una expedició d'homes surt a buscar el tronc que pot arribar a fer 8 metres, el carreguen cap al poble i el preparen per a la seva crema. Arribat el dia, s'encén i arrossega pels carrers i places d'Arties, acompanyat de música, dels crits i salts dels assistents, en un recorregut fins a altes hores de la matinada.

Segons la tradició, les cendres d'Eth Haro protegeixen, purifiquen i fertilitzen, per la qual cosa en escampar per tot el poble allunyen els mals esperits.

FONT: conselharan.org

Baixada de Falles d'Alins

Com a preludi a la revetlla de Sant Joan, la nit del 23 de juny, i dins del marc de la Festa Major, Alins organitza una baixada de falles. El descens de les torxes enceses, que es fa des del turó de Sant Quirc i des del Botanal, culmina amb l'encesa de la falla gran, un gran tronc de pi d'uns vuit metres d'altura clavat davant de l'església. Després de l'encesa, música i ball amenitzen aquesta popular revetlla.

A les 10 de la nit les campanes toquen la crida i tots els fallaires es troben davant de l'església per agrupar-se i pujar cap a l'ermita plegats. Un cop dalt, una petita mostra de focs artificials, dona la benvinguda a la nit de Sant Joan, alhora que les torxes es van encenent una per una i tot s'omple d'una imatge de foc i energia en un punt entre la foscor. A poc a poc el fallaire Major comença a baixar al davant de tota la comitiva i sobre el negre fosc es dibuixa una gran i alhora prima essa de foc.

En arribar al poble són rebuts per música tradicional i els aplaudiments del poble, i a la plaça de l'església encenen la Falla Major que és un gran tronc net de branques amb tot de falques petites de tronquets clavats per ajudar a la crema. Els fallaires van llençant les seves torxes a mesura que van arribant un rere l'altre, i comença el ball tradicional de Festa Major.

La festa, que té els seus orígens en velles tradicions paganes de culte al sol, és englobada en les Festes del Solstici d'Estiu als Pirineus i està reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

FONT: catalunya.com i ruralturistic.com

Falles a la Vall de Boí

La festa de les Falles ha estat des de temps remots una tradició arrelada als pobles de la Vall de Boí. Cada any, anteriorment amb l'inici del solstici d'estiu, actualment coincidint amb la festa major, els pobles de la vall corren les falles.

La festa comença uns dies abans amb l'elaboració de les falles i rantiners, en la que els nois i noies del poble treballen per preparar-los i deixar-los eixugar una mica.

El dia de les Falles tot comença al faro, un indret elevat de la muntanya normalment amb molt bona vista sobre el poble on hi ha plantat un pi i altres arbres per aconseguir una foguera. Des d'aquest punt és d'on s'encenen les falles abans de començar la baixada.

Els fallaires, després de sopar i quan és ben fosc, encenen el faro, i amb ell les seves falles, fan el descens, orgullosos de portar el foc cap al poble amb un dels nois al davant, fins a arribar a la plaça, on la gent els rep amb alegria, música i festa, es fa una gran foguera amb les restes de falles i rantiners que han resistit la baixada i es comença la festa que pot durar tota la nit. Una festa relacionada amb el culte al sol, donant les gràcies als déus per les collites rebudes i espantant els mals esperits.

FONT: vallboi.cat

Falles al Pont de Suert

El dia 23 de juny al Pont de Suert és La Nit del Foc, coincideixen la festa tradicional de la baixada de les Falles amb la Revetlla de Sant Joan i la converteixen en la gran festa dels Pirineus.

Al Pont de Suert, igual com a la majoria dels pobles de l'Alta Ribagorça on existeix la tradició de les falles, hi ha una partida coneguda des de temps immemorial com el Faro, situada en un lloc preeminent des del qual es domina tot el terme i que en temps passats degué complir una funció de vigilància i comunicació a través del foc. Aquest és el punt de partida de la baixada de les falles.

La preparació de la celebració arrenca un parell de mesos abans quan es va a fer la llenya al bosc, s'ascla per tal que s'assequi i es van a tallar també els pals d'avellaner que serviran per confeccionar les falles, i amb les falles enceses comença la baixada.
Quinze dies abans de la revetlla es va a fer la plantada del faro, que consisteix a tallar un pi i plantar-lo en el punt més destacat del terme del Faro, farcint-lo d'argelagues i brancatge per assegurar que faci una bona foguerada.

La revetlla de Sant Joan, la nit màgica, els fallaires pugen al faro amb la falla al coll, previstos d'esquelles per fer soroll. Cap a les deu del vespre, ja negra nit, encenen el faro i amb les antorxes enceses comença la baixada de falles. El recorregut és sinuós i els fallaires van dibuixant els revolts del camí, formant una serp de foc. A les envistes del poble, quan se senten repicar les campanes de l'Església Vella, arrenquen a córrer, travessen la palanca d'Aragó, pugen pel carrer d'Avall cap a la plaça Major i el Mercadal, i allí es disposen en rogle i llencen les falles al centre formant una gran foguera; en acabat es reparteix beure i comença la revetlla fins a la matinada.

La mateixa nit, també es fa una versió d'aquesta tradició pensada per als més petits, que consisteix a plantar el faro en un punt del recorregut proper al poble i fer la baixada de falles poc abans que ho facin els adults.

FONT: visitaelpontdesuert.com

La Baixada de Falles a Vilaller

La baixada de falles per la muntanya és una de les festes populars més singulars de Vilaller, que se celebra la nit del 23 de juny. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte guiat pel fadrí major o cap de colla, amb les falles flamejants, que creen rius de foc per la muntanya, que van a parar a la plaça del poble. La festa s'acaba amb ball i xerinola al voltant d'una gran foguera.

En l'Antiguitat es creia que els mals esperits, que sortien a mitjanit, fugien en veure el foc i les fogueres. Aquests ritus els feien els homes per donar gràcies als déus per l'èxit de les collites i l'arribada del bon temps. Avui aquestes creences continuen vigents, però també s'han incorporat aspectes festius i lúdics, de trobada de veïns i com no de manifestació turística i cultural.

FONT: ajuntamentdevilaller.cat