El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi descrita a finals del 2005. Es tracta de l'única espècie vertebrada endèmica de Catalunya i l'únic urodel endèmic de la península Ibèrica.
D'una mida aproximada de 10 cm i amb el dors de color marronós, és molt proper al tritó pirinenc. Té el cos aixafat per entrar millor dins les esquerdes, no té crestes dorsals, i té la pell granulosa que li permet subjectar-se a les esquerdes. A més, té cobertes quitinoses a les puntes dels dits per agafar-se als fons dels torrents. Té els pulmons petits, cosa que l'ajuda a no flotar.
Va ser observat per primera vegada al massís del Montseny el 1979 i durant molts anys se'l va considerar la mateixa espècie que el tritó pirinenc.
Només s'ha trobat en set torrents i està distribuït en dues poblacions separades per quatre quilòmetres. Les dues poblacions existents presenten característiques pròpies. L'oriental té unes taques irregulars de color groguenc o verdós, mentre que en l'occidental els mascles tenen una pigmentació blanquinosa als laterals del morro i sovint un seguit de punts fins als laterals del dors de color platejat.
Habita una àrea de menys de 25 km², a una altitud de 600–1.200 m. Es troba en aigua freda, neta i oxigenada en ambients poc humanitzats. Comparteix hàbitat amb dos altres amfibis: la salamandra comuna i el tòtil.
Actualment, el Tritó del Montseny es troba en perill d'extinció.