El Solsonès m'agrada

 

El Solsonès és una comarca de la Catalunya Central amb capital a Solsona, al centre de la comarca, on convergeixen totes les carreteres principals que travessen la comarca. La comarca actual del Solsonès es compon de 15 municipis, quatre dels quals amb més de 100 km² de superfície. Precisament els dos municipis més petits són els que tenen més població, Sant Llorenç de Morunys i Solsona.

 

El terç nord de la comarca és part del Prepirineu, on es troben les serralades del massís del Port del Comte, la serra d'Odèn, la serra del Verd i la serra de Busa, amb altituds que van dels 1.000 als 2.300 metres. La resta de la comarca és un altiplà que forma part de la Depressió Central i que es veu solcat per un seguit de serres, turons i valls fluvials. Les altituds d'aquest altiplà estan entre els 600 i 800 metres. Aquest contrast entre el sector pirinenc i el sector de la Depressió Central és un dels trets que més defineixen el relleu del Solsonès.

 

La comarca pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. L'eix fluvial més important és el Cardener, la capçalera del qual es troba entre les serres de Port de Comte, del Verd i Rasos de Peguera.

 

Pel que fa al clima, el del Solsonès és mediterrani continental, amb estius calorosos i hivern freds. Les precipitacions són més abundants a la primavera i a la tardor. La diversitat del relleu fa que el clima sigui diferent d'un indret a l'altre del Solsonès. El contrast és molt evident entre el sector de la Depressió Central i el sector pirinenc. Les temperatures mitjanes anuals es troben entre els 10 i 12 graus. Els hiverns són freds, amb mitjanes mensuals de gener entre 4 i 5 graus, mentre que les mitjanes mensuals de juliol se situen entre 20 i 22 graus, excepte al sector prepirinenc.

 

El clima del Solsonès fa que pràcticament tota la comarca es trobi dins del territori de les rouredes i pinedes montanes. Només alguns vessants assolellats poden incloure's dins del domini dels carrascars. Ara hi ha un predomini de terres de conreu de secà, en especial de cereals. També hi ha matollars i sobretot pinedes. Destaca l'abundància de la pinassa. A l'extrem nord del Solsonès la vegetació canvia a causa d'unes precipitacions més abundoses i temperatures baixes, amb bosc de roure valencià i hi són abundants els matollars, com les boixedes, i, sobretot, pinedes de pi roig.

 

Un 19% del territori del Solsonès és ocupat per terres de conreu. A la resta hi ha boscos (30%) o pastures (30%). I són nombrosos els espais rocosos i erms. La ramaderia és un bon complement per a l'agricultura, i ha arribat a ser en molts casos l'activitat econòmica principal del pagès actual, o ramader. Al costat d'una ramaderia tradicional d'autoconsum, hi ha una ramaderia industrial i intensiva per al mercat.

 

D'altra banda, hi ha poca indústria. Al Solsonès hi hagué diverses petites indústries que no van tenir continuïtat en temps moderns. Destaquen diverses indústries tèxtils, en especial a Sant Llorenç de Morunys. La indústria actual més característica del Solsonès és la relacionada amb la fusta.