El Prineu de Lleida, considerat un paradís de l'esquí i dels esports d'aventura, convida el visitant a descobrir la natura en l'estat més pur. Hi destaquen el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i els parcs naturals del Cadí-Moixeró i de l'Alt Pirineu.
Un paisatge carregat d'història, amb un sorprenent patrimoni cultural en què sobresurt el conjunt romànic de la Vallde Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat, i que convida a degustar una cuina saborosa elaborada amb els millors productes tradicionals i artesanals.
Descobriu les 8 meravelles del Pirineu de Lleida.
1. PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI
Amb una extensió aproximada de 40.000 ha, aquest espai natural, l'únic declarat com a Parc Nacional de Catalunya, amaga uns 200 llacs d’alta muntanya i multitud de rius i cascades que es troben entre pics que superen els tres mil metres d’altura. La ruta batejada com “Carros de Foc” s’ha convertit en un dels seus principals atractius. Consisteix a recórrer nou refugis guardats del Parc en diverses etapes, amb un total de 55 km de recorregut i un desnivell acumulat de 9.200 m. Un altre recorregut interessant és el que porta el nom de “Camins Vius”, una iniciativa que consisteix en la recuperació de 230 km d’antics camins dins de l’àrea d’influència de l’espai natural, un itinerari de circumval·lació que passa per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.
2. L’ALT URGELL
S’estén pel sector central dels Pirineus, l’eix transversal del qual és el riu Segre. Disposa d’espais naturals de gran valor, com el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Pionera en esports com l’esquí nòrdic, disposa de les estacions de Sant Joan de l’Erm, el traçat de la qual discorre entre un frondós bosc de pi negre, i de Tuixent-la Vansa, situada en plena serra del Cadí. La guia Marxa Nòrdica la Seu-Alt Urgell aglutina nou itineraris que combinen esport, salut i natura. La Seu d’Urgell, capital de la comarca, s’assenta a la confluència dels rius Segre i Valira. Hi destaquen la catedral de Santa Maria, obra mestra del romànic català del segle XII, i el Museu Diocesà d’Urgell, que entre d’altres obres valuoses guarda el Beatus, un manuscrit mossàrab il·lustrat del final del segle X.
3. EL PALLARS JUSSÀ
Terra de contrastos, al sud de la comarca els passos de Terradets i Mont-rebei creuen la serra del Montsec. Al nord, la Vall Fosca i la Vall de Manyanet ens introdueixen en un paisatge plenament pirinenc i al mig, a la depressió de la conca de Tremp, hi creixen els cultius mediterranis i les vinyes més altes de Catalunya. La serra del Montsec ofereix als amants de l’astronomia un dels millors cels de Catalunya per a l’observació de l’univers, amb el Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, mentre que els practicants del parapent tenen una excel·lent base d’enlairament al capdamunt d’aquesta serra. Fortaleses de nobles que marcaven la línia defensiva contra els sarraïns configuren la ruta dels castells, amb la fortalesa de Castell de Mur, el palau Castell de Llordà i els castells d’Orcau i Sant Gervàs, podent visitar a més les esglésies romàniques de Santa Maria de Covet, Sant Andreu de Llimiana, Sant Esteve, a Abella de la Conca, i la canònica de Santa Maria del Castell de Mur.
4. L’ALTA RIBAGORÇA
Al nord limita amb la Val d’Aran i amb els massissos de Besiberri i Montardo d’Aran, mentre que pel sud es troba la serra de Sant Gervàs i a l’est la Vall Fosca, pertanyent al Pallars Jussà. L’Alta Ribagorça és una de les entrades naturals al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i a la Vall de Boí es troba una de les mostres més representatives del romànici i també per les Falles de la UNESCO.. Les seves pintures murals són unes de les més importants d’Europa. L’esquí i els esports d’aventura, el patrimoni cultural i la gastronomia, amb jornades culinàries sobre els bolets al mes d’octubre, són els millors atractius de la comarca. Cal destacar la popularitat que han assolit les baixades amb les falles enceses (baixada amb troncs resinosos encesos des del capdamunt de la muntanya) que es fan durant els mesos de juny i juliol a diferents pobles de la comarca.
5. LA VAL D'ARAN
Es troba al sector més occidental dels Pirineus catalans, ocupant la conca alta del riu Garona. La Val d’Aran és una vall amb identitat pròpia i una situació geogràfica que ha marcat la seva història des de temps immemorials. Les altes muntanyes que envolten aquesta vall, amb més de 3.000 m d’altitud, han contribuït a l’aïllament relatiu que ha viscut la gent d’aquesta comarca petita però rica. La història de la Val d’Aran no es pot deslligar de la seva cultura i de la riquesa del seu llegat artístic. Posseeix una llengua pròpia, l’aranès, i dins del patrimoni cultural conserva nombroses esglésies romàniques.
Dins la comarca ens trobem l'estació de Baqueira Beret, el centre d'hivern de referència amb el domini esquiable més gran del Pirineu català i de tot l'Estat espanyol, amb 2.166 ha, 151 km de pistes trepitjades. Aquesta estació pot acollir 60.144 persones/hora i té més de 500 professors d'esquí. I és que Baqueira Beret, està formada per tres grans zones, Baqueira, Beret i Bonaigua.
6. EL PALLARS SOBIRÀ
Diverses valls configuren aquesta comarca travessada pel Noguera Pallaresa. La vall d’Àneu, la vall d’Àssua, la vall de Cardós, la Vall Ferrera i la vall de Siarb, entre d’altres, han donat vida a una terra rica en recursos naturals. Respecte al patrimoni arquitectònic, hi trobarem des d’esglésies visigòtiques fins a romàniques. Entre les més importants hi ha el monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal (s. XII); l’església de Sant Joan d’Isil (s. IX), amb elements escultòrics de l’anterior temple preromànic; l’església de Sant Pere de Burgal (s. IX-XII), a Escaló, antic monestir visigòtic convertit en abadia benedictina; l’església de Santa Maria d’Àneu (s. IX), a Unarre, i la de Sant Just i Pastor, a Son. Sort és la capital de la comarca. A Llessui es troba el Museu del Pastor, que ens acosta a les curiositats d’aquest antic ofici, essent també recomanable la visita al Museu de les Papallones a Pujalt.
Aquest territori disposa d'una gran oferta en l'àmbit del turisme actiu i dels esports d'aventura, dels quals el ràfting és un dels que tenen una demanda més gran, encara que el visitant pot gaudir d'una àmplia varietat com l'hidrospeed, el tir amb arc, el descens de barrancs, el senderisme, la BTT, el salt de pont, passejades a cavall, parapent biplaça, quads o bus-bob, entre moltes altres disciplines. El Pallars Sobirà, bressol de les activitats d'esports d'aventura i de turisme actiu de la demarcació de Lleida, va commemorar l'any 2016 els 30 anys des que les barques de ràfting van començar els descensos per les aigües del riu Noguera Pallaresa. El Pallars Sobirà va ser pioner en l'àmbit de tot l'Estat en la introducció del ràfting i la creació d'empreses vinculades amb aquesta disciplina esportiva, que ha donat lloc a una important activitat econòmica i actualment és un referent del turisme actiu i dels esports d'aventura en l'àmbit estatal i internacional per les competicions que acullen les aigües braves de la Noguera Pallaresa.
7. EL SOLSONÈS
S’estén des de l’Alt Urgell fins a les planícies de Lleida. És un territori de contrastos amb una oferta turística que engloba activitats a la natura, visites culturals i una gastronomia exquisida. De nord a sud passem dels paratges d’alta muntanya amb grans extensions de bosc fins als camps de conreu on creix el cereal. Solsona, capital de la comarca, conserva part del recinte defensiu de l’època medieval, a més de diferents palauets, com el Palau Llobera (s. XVI), on hi ha situada l’Oficina de Turisme del Solsonès, i el Palau Episcopal d’estil neoclàssic, amb el Museu Diocesà i Comarcal. A més Solsona atesora el cementiri modernista d’Olius, que l’any passat va celebrar el seu centenari
8. LA CERDANYA
Comarca dividida entre les províncies de Lleida i Girona, conserva un dels paisatges més atractius del Pirineu. El riu Segre discorre transversalment pel centre del territori creant una àmplia vall emmarcada pels Pirineus al nord i la serra del Cadí- Moixeró al sud, declarada parc natural. És un paisatge d’alta muntanya amb cims que se situen entre els 2.500 i els 3.000 metres, entapissats en la seva major part per boscos frondosos de pi negre i d’avet, on hi ha nombroses rutes per a la pràctica del senderisme i de la bicicleta de muntanya. La gastronomia adquireix un protagonisme inusitat a tota la comarca amb embotits com el bull blanc, el negre i el de fetge, el pa de fetge, producte elaborat amb fetge de porc i cansalada, el trinxat, a base de patates i col d’hivern, i el tiró amb naps, ànec condimentat amb naps de la zona.