El Moianès

 

El Moianès és una comarca de Catalunya, amb capital a Moià, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català. Limita al nord amb el Bages i Osona, a l'est amb Osona, a l'oest amb el Bages i al sud amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

 

La superfície de la comarca és de 337,9 km². La majoria de la comarca és part de la Depressió Central, excepte la part més meridional, que ho és de la Serralada Prelitoral. La xarxa hidrogràfica és molt densa. L'eix és la riera de Calders.

 

La comarca té clima mediterrani continental subhumit condicionat per l'altitud i el relleu, amb temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C. Pel que fa a la vegetació, aquesta és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura.

 

La fauna, per la seva part, és molt diversa. S'hi troben la fagina, la guineu, el cabirol, el conill, la llebre, la geneta i el llop. Pel que fa a ocells, hi ha el duc, l'àliga marcenca i l'àliga cuabarrada.

 

L'agricultura és essencialment cerealícola, i també s'hi cultiven patates i blat de moro. La ramaderia, menys important que dècades anteriors, està dedicada de manera destacada a la cria d'aviram i de bestiar porcí. L'explotació forestal ha decaigut, com també les antigues indústries tèxtils, que havien estat molt importants a Castellterçol i a Moià. L'activitat turística no és especialment destacada pel que fa al nombre d'allotjaments.

 

Destaca del Moianès el fet de tenir dos espais naturals reconeguts: el de la Sauva Negra i el del Moianès.