L'amfiteatre romà de Tarragona, una joia del patrimoni català

 

L'amfiteatre romà de Tarragona és, sense cap dubte, una de les senyes d'identitat de la capital del Tarragonès. Una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i té la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional. La seva gestió, actualment, depèn del Museu d'Història de Tarragona.

 

La seva existència posa de manifesta la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi.

 

Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal, i el 21 de gener de 259 fou l'escenari de l'execució del bisbe cristià Fructuós amb els seus diaques Auguri i Eulogi, fet que motivà, al segle VI, la construcció d'una basílica visigòtica de culte dedicada a aquests màrtirs, a la qual se superposà, al segle XII, l'església romànica de Santa Maria del Miracle.

 

De planta el·líptica; les dimensions màximes del mateix són 130 x 102 m. Presenta dos elements funcionals fonamentals: l'arena, en el centre, i on es desenvolupava l'espectacle (on encara s'aprecia una fossa i dependències subterrànies, que segurament devien servir per tancar les feres destinades als jocs), i la cavea, o graderia, on s'ubicava el públic.