Per una de les moltes coses que destaca la zona d'Olot, i la Garrotxa en el seu conjunt, és per ser la zona de Catalunya amb més volcans. I és que amb una trentena de cons volcànics, alguns craters d'explosió i més de vint colades de laves basàltiques, la regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge volcànic més important la península Ibèrica i un dels més interessants d'Europa. S'estén per la vall alta del Fluvià fins a Castellfollit de la Roca, per l'altiplà de Batet, per la vall alta del Ser (pla de Santa Pau), per la vall alta del riu Brugent.
De la trentena de volcans, destaquen el volcà del Croscat, d'erupció més recent (fa 11.500 anys). És el més gran de tots els volcans de la capçalera del riu Fluvià. Consta d'un con que té uns 160 metres d'alçària, amb un cràter obert cap a la banda de ponent, que té forma de ferradura i fa uns 600 metres de llargada per 350 metres d'amplada màxima. Situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), al nord-oest de la vila, és de tipus estrombolià, i el seu con és el més gran de la península Ibèrica.
També destaca el de Santa Margarida. Es troba al sud del Croscat, recolzat en un contrafort de la Serra de Lleixeres. La forma tan regular del con i del cràter, així com l'existència d'una ermita romànica al fons d'aquest darrer són, entre altres, els factors que fan que aquest volcà sigui un dels més coneguts pel gran públic.
El 3 de març de 1982, la Zona volcànica fou declarada Paratge Natural d'Interès Nacional amb unes àrees de Reserves Integrals d'Interès Geobotànic. Es va declarar Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Reserves Naturals, la major part dels volcans i la Fageda d'en Jordà.