La història del panot de flor

 

Tothom l’identifica amb Barcelona. La flor amb quatre pètals ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. El panot està fet de ciment, sorra i aigua i es troba en nombrosos carrers de la ciutat, sobretot de l’Eixample.

 

La seva autoria se sol atribuir a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), el mateix que va projectar la Casa Amatller. No obstant això, no es pot assegurar al 100% que sigui així. És cert que davant d'aquesta mateixa casa va elaborar una rajola amb la flor d'ametller, en al·lusió al cognom de la família, i que aquesta s'assembla moltíssim al panot, però ni és exactament la mateixa imatge ni està feta del mateix material.

 

A principis del segle XX la ciutat va començar a tenir problemes importants de fang en els seus carrers. La situació era bastant caòtica i el creixement de Barcelona no feia més que empitjorar-la. Perquè deixés de formar-se fang, es van començar a remenar idees i finalment es van establir cinc models de rajoles l’any 1906 que ajudarien a donar sortida al problema gràcies al seu disseny en relleu: una calavera, un cercle concèntric, quatre pastilles, quatre pastilles amb quatre cercles i el panot de flor.

 

Finalment, es va apostar pel panot de flor, convertint-se en un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. De fet, a causa de la seva fama, la flor de Barcelona es va incorporar com a disseny en tota mena d'objectes, com joies, bosses, tasses o samarretes.