Les Garrigues

 

Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins la província de Lleida, integrada per 24 municipis, i amb capital a Les Borges Blanques. La comarca limita al nord amb el pla de Lleida, el Pla d'Urgell i l'Urgell, a llevant amb la Conca de Barberà, a migjorn amb les restes de l'antic comtat de Prades i el Priorat i a ponent amb les terres de l'Ebre.

 

Les Garrigues són una regió aixecada on la majoria dels rius nascuts a la serra la Llena han erosionat el terreny formant fondals estrets i deixant planes trencades en el seu camí cap a la desembocadura al Segre, fet que conforma significativament el paisatge garriguenc. El nord de la comarca presenta un relleu més pla i menys trencat.

 

El clima de les Garrigues és Mediterrani Continental Sec, amb una precipitació mitjana anual escassa. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 °C a 5 °C, i els estius són molt calorosos, amb mitjanes de 24 °C a 25 °C.

 

El paisatge perfila oliveres i ametllers de banda a banda de la comarca, caracteritzada per un terreny sec i eixut excepte en zones molt concretes. L'olivera és el conreu més estès a la comarca; la varietat d'olivera típica és l'arbequina, que produeix un oli sense gran acidesa, considerat el millor pels entesos.

Arbeca, les Borges Blanques, Juneda, Puiggròs i una part de Castelldans configuren un espai que, gràcies a les aigües del canal d'Urgell, permet el conreu d'alfals, panís i, sobretot, fruiters. D'altra banda, l'Albagés, Arbeca, Fulleda, la Pobla de Cérvoles i el Vilosell produeixen un vi de gran qualitat.

 

El Set, el riu més important de la comarca, neix al cor de la serra de Llena, però el clima àrid i continental fa que la major part de l'any resti eixut, i circula, quan porta aigua, pel Vilosell, la Pobla de Cérvoles, l'Albi, Cervià, l'Albagés i el Cogul.

 

La pedra també té un espai important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca són principalment antigues cabanes de volta, receptacles d'aigua, els marges o espones, els aixoplucs i els recers, que es construïen exclusivament amb pedra i que queden perfectament integrades en el paisatge garriguenc.