Cementiris més enllà de Tots Sants

És tradició pretèrita acostar-se, el dia de Tots Sants, al cementiri on reposen les despulles dels nostres avantpassats. Netegem els vidres dels nínxols, renovem els gerros de flors seques i, fins i tot, n'hi portem de naturals, d'aquelles que fan l'olor del dolç record d'aquells a qui hem hagut de deixar, forçosament, enrere, però dels quals en mantenim la traça i el llegat.

Mira més fotos d'aquesta joia arquitectònica.

Però els cementiris d'arreu de Catalunya, a banda de ser lloc de pau i repòs etern de la nostra gent, són també un pou de sorpreses i a la majoria de cementiris s'hi amaga una joia o altra de l'arquitectura. Carregats de simbologia i d'iconografia, els panteons són autèntics tresors del patrimoni cultural dels pobles i ciutats. Per tot això, més enllà del dia de Tots Sants, més enllà d'honrar, recordar, enyorar i estimar els nostres, hauríem de mirar al voltant, al cementiri més proper i també al més llunyà, per conservar-ne l'essència i transmetre les seves històries i particularitats.

Per això avui us vull parlar dels meus avantpassats, el cementiri dels berguedans, que també amaga, entre els seus passadissos de lloses de pedra i parterres enjardinats, un tresor que actualment és la tomba dels berguedans il·lustres, aquells qui han rebut tal mèrit per la seva contribució en fer la ciutat de Berga una vila més pròspera. Es tracta del Panteó Bassacs.

Aquest panteó, encarregat per Salvador Fuster i Teixidor, va ser dissenyat l'any 1925 per Emili Porta i Galobart, qui fou durant dècades l'arquitecte municipal de Berga i pare d'edificis de cabdal importància com el cas de l'edifici consistorial a la plaça de Sant Pere, així com responsable de la modernització i millora de la ciutat a primers del segle passat.

En el seu disseny, Porta va seguir un corrent historicista, en concret, la seva font d'inspiració foren els panteons circulars romans i, principalment, el més paradigmàtic d'ells, el Panteó de Roma. També s'hi poden entreveure els elements més propis del romànic, un corrent arquitectònic molt present en diversos indrets de la comarca del Berguedà.

El panteó Bassacs és una construcció aïllada, de pedra, de planta circular amb un soterrani. Una cúpula corona tota la construcció i en el seu centre s'aixeca una creu, també de pedra. La porta d'entrada, de ferro forjat i vidre, està inspirada en la ferramenta de les portalades romàniques amb una arquivolta formada per arcs de mig punt en degradació que es recolzen sobre columnes de fust llis amb capitells i bases. En els capitells i les bases presenten una decoració que imita el bestiari medieval.

En el frontispici del panteó, sobre la portalada d'entrada, hi ha la representació del Tetramorf, és a dir, els símbols dels quatre evangelistes fets amb ferro forjat. Una cornisa rematada amb 9 pinacles corona aquest frontispici.

A l'arc adovellat hi ha inscrit el nom dels propietaris del panteó, la família Bassacs, que, és clar, ens evoca i recorda propietaris de les colònies industrials i la importància del passat tèxtil de la comarca. En les dues arquivoltes s'hi troben reproduïts els signes del zodíac i passatges de l'Antic Testament, trobant-hi, a les dovelles centrals, la figura de Déu beneint el Sol i la Lluna.

L'interior s'il·lumina amb quatre obertures coronades per arcs de mig punt, sostinguts per petites columnes de marbre. El terra està cobert per un bonic mosaic amb dibuixos geomètrics. Cal destacar l'espectacular canelobre que penja al centre de l'edifici, en el qual es pot llegir Bassacs i Teixidor, així com altres simbolismes i elements que el fan especialment bonic.

Convençuda que a cada cementiri hi ha, com a mínim, una joia com aquesta, que serveixi aquest passeig pel panteó més colossal del cementiri de Berga, per reivindicar els nostres cementiris, els nostres avantpassats i també tot el patrimoni arquitectònic i cultural que hi ha arreu del país, memòria històrica, passat, present i futur d'un país que té unes arrels i tradicions molt profundes.