Situada en ple Parc Natural del Cap de Creus, aquesta és una cala al fons d’una llarga llengua de mar que s’endinsa cap a terra. Això li dóna un caràcter especial, que atrau el fondeig de moltes embarcacions, provinents tant del Port de la Selva com de Cadaqués.
Arribar-hi per mar, precisament, és una de les opcions recomanables, ja que l’accés amb cotxe és molt més difícil.
L’altra opció és anar-hi a peu. Això vol dir una caminada d’un parell d’hores, seguint el sender GR-11, senyalitzat amb les indicacions de cala Taballera i Sant Baldiri. L’excursió, endinsant-nos al parc natural i les seves curioses formacions rocoses, val la pena, però és llarga.
A la part més alta del poble hi ha una urbanització amb vistes sobre la cala Tamariua. Des del punt més alt d'aquesta urbanització parteix una pista que és la que inicialment seguirem. La pista comença força planera, deixant a mà esquerra la riera que desguassa a la cala Tamariua, i la zona muntanyosa esquitxada de roca i ben coberta de vegetació.
De mica en mica però, el camí es va fent més costerut, fins a convertir-se en un suau però constant pendent. Després d'haver fet uns 2 quilòmetres per la pista, trobem un trencant a l'esquerra que baixa vorejant un desbrossat bosc de pins.
Pocs centenars de metres camí avall, hi trobem Sant Baldiri de Taballera, una preciosa església romànica del segle X, que va ser subsidiària del monestir de Sant Pere de Rodes.
Pocs metres més avall el camí es converteix en un sender estret envoltat de vegetació.
Aquest sender que comença amb pujada, inicia poc després el seu descens fins a trobar el llit d'aquest riu avui sec, que en èpoques més humides forma aquí un refrescant gorg.
Des d'aquí iniciem l'ascens fins a trobar un altre cop la pista que havíem deixat enrere una estona abans.
Per anar a trobar el mar que s'obre als nostres peus, haurem de baixar per un camí pedregós.
A la zona de la platja, que fa uns 135 m i combina la sorra gruixuda i les graves, hi trobem encara algunes antigues barraques de pescadors.
CONSELLS
• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!
• Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.
• Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.
• La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat
• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...
• El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.
• Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.