El Baix Llobregat

 

El Baix Llobregat és una comarca al sud de la província de Barcelona, que limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. La seva capital és Sant Feliu de Llobregat, encara que hi ha algunes ciutats importants i amb més població, com El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Castelldefels.

 

 

Un dels principals atractius de la comarca és el fet de ser un potent motor industrial del país, conservant encara part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

 

Des d'un punt de vista morfològic participa de la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada pel delta del Llobregat. El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l'angle nord-oest, la zona de Collbató. És el fragment sud-est de Montserrat. La Serralada Litoral, a l'esquerra del Llobregat, és la serra de Collserola.

 

El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de Montserrat.

 

La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i margalló, que troben l'extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs d'alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l'excepció de les àrees d'aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a sotabosc, brolles de romaní i bruc d'hivern o, més rarament, garrigues.

 

El delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial l'albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 els estanys del delta del Remolar-Filipines i de la Ricarda-ca l'Arana foren declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític.

 

La protecció s'amplià amb l'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural. Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca, són el massís de Garraf, Montserrat i la serra de Collserola.