Pau Casals, el m?sic m?s internacional del Baix Pened

 

El 29 de desembre de 1876 naixia al Vendrell (Baix Penedès), Pau Casals i Defilló. Violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical, la seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.

 

Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle XX, sent reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, i que avui encara continua sent una icona musical de referència.

 

Destaca la seva interpretació d'El cant dels ocells, que ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món. I és que Pau Casals va ser un home de pau. Als anys 60 va iniciar una croada personal per la lluita per la pau i la llibertat, dirigint El pessebre arreu del món i participant en nombroses classes magistrals. El 1958 va fer un concert i el "missatge de pau" que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra fou retransmès a més de 40 països. Un any en què també va ser proposat com a candidat pel Premi Nobel de la Pau.

 

 

John Fitzgerald Kennedy, l'any 1963 li concedí la Medalla de la Llibertat, i el 1971 va compondre l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell any en un concert a la mateixa seu de les Nacions Unides, i on el secretari general de les Nacions Unides U Thant li lliurà la Medalla de la Pau. Fou en aquesta ocasió que va pronunciar la frase What is more, I am a Catalan.

 

Durant tota la seva vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. Des dels inicis va rebutjar tocar en països on no es respectessin els principis democràtics. Pau Casals va patir el 1973 un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973.

 

L'any 1979, d'acord amb el desig de retornar a la seva terra natal el dia que es restablís la democràcia, va ser traslladat a Catalunya, on reposa avui al cementiri del Vendrell. Aquell any li fou concedida, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.