Cèsar Martinell, l'arquitecte més reconegut de Valls

Catalunyamagrada.cat

 

Valls (Alt Camp) va veure néixer el 24 de desembre de 1888 a l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Arquitecte a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme, va ser un personatge polifacètic, sent investigador, divulgador i historiador de l'art.

 

L'any 1906 va traslladar-se a Barcelona per estudiar a l'Escola d'Arquitectura i a l'Escola d'Art. L'any 1916, a punt de llicenciar-se com arquitecte, va començar a treballar amb Joan Rubió, mentre que formava part del cercle d'Antoni Gaudí. El 13 de març de 1916 es va graduar en arquitectura, i poc després fou nomenat arquitecte municipal de Valls, fins al 1919.

 

El 1919 instal·là el seu estudi i despatx a la Rambla Catalunya de Barcelona, i el 1923 va ser designat degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. Home de dretes, fou membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Acabada la Guerra Civil espanyola va dissenyar un monumento a los caidos per la vila d'Arenys de Mar i es va reincorporar al IACSI un cop aquest es va integrar a la Confederación Nacional Católico Agraria.

 

Va ser un dels fundadors l'any 1952 del Centre d'Estudis Gaudinistes i de l'Institut d'Estudis Vallencs l'any 1960. D'altra banda, fou un estudiós de l'art i de l'arquitectura i restaurà esglésies i campanars amb criteris científics. També projectà edificis d'ús públic i residències privades.

Celler de Pinell de Brai
Celler de Pinell de Brai | Cedida

 

Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar a Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil espanyola.

 

Set dels seus cellers cooperatius van ser declarats l'any 2002 béns culturals d'interès nacional en la qualitat de monument històric. Són els de Cornudella de Montsant, Falset, Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Gandesa i Pinell de Brai. També va ser qualificada monument històric la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera.

 

Cèsar Martinell moria a Barcelona el 19 de novembre de 1973.

 
Destaquem