Els capgrossos, uns personatges singulars de les festes majors

 

Pocs municipis hi ha que no disposin de nans, capgrossos, caparrots, capets, cabuts, cabeçuts... I és que són molts els noms que reben aquests singulars personatges de les festes majors arreu de Catalunya, en funció de la parla de cada indret.

 

Els seus orígens són incerts, i no hi ha referències documentals que facin possible seguir-ne l'evolució històrica fins als nostres dies. A Barcelona, per exemple, es té constància de la seva existència des del 1769. Una taula policromada de Joan Amat representa una comparsa de cinc capgrossos participant en la processó de Corpus.

 

Tornant a la manera d'anomenar-los, és habitual que s'utilitzi indistintament la paraula nan o capgròs per fer-ne referència, però no són el mateix. Els nans són caps, alguns cops amb cos incorporat, que es col·loquen damunt d'una persona fent l'efecte d'una persona humana escurçada. Un efecte que es veu potenciat pel fet que l'espiera del portador es troba al front o al barret de la figura.

Per la seva banda, el capgròs és una pròtesi en forma de cap, principalment humà, que es posa a sobre les espatlles del portador. L'efecte, en aquest cas, és la d'un personatge estrany, amb el cap desmesurat. El portador acostuma a poder veure per la boca de la figura.

 

Aquests personatges festius tenen diferents funcions dins d'una festa. Alguns, obren el pas als seguicis festius. Altres representen personatges concrets en comparses més o menys teatralitzades. I altres, són homenatges a figures locals.

 

Sigui com sigui, en molts casos disposen del seu propi ball, i vinculats a les colles geganteres, o per lliure, fan les delícies de grans i petits als seguicis.