El Virolai, el himno dedicado a la patrona de Cataluña

El virolai es el himno dedicado a la Virgen María de Montserrat que, con el paso del tiempo, ha acontecido un símbolo espiritual y patriótico de los catalanes. Su origen hay que buscarlo durante la celebración del Milenario de Montserrat. Así, el 20 de febrero de 1880, Josep Rodoreda y Santigós ganó el concurso musical organizado para conmemorar la celebración. Un concurso para poner música al Virolai que había escrito Jacint Verdaguer, al cual se presentaron 68 partituras.

El Virolai de Rodoreda no se convertiría en un símbolo hasta muy entrado el siglo XX y a partir de entonces acontecería no sólo firmo de espiritualidad, sino también de catalanismo.

Y ahora que ya sabemos la historia, lo cantamos?

Esta es su letra:

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obri a vostra llum!

Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.