7 poemas por San Juan

Llega una noche cargada de magia en Catalunya, la noche de San Juan, y son muchos los poetas catalanes que se han inspirado en este día para crear sus versos. Hay para todos los gustos, pero hoy recordamos cuatro. Cuál es vuestro preferido?

L'aufàbrega - Joan Maragall

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Sant Joan - Àngels Torres

Llums, gresca i xerinol·la,
espanta-sogres, piules i coets,
celebrant l’estiu que comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres.

Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor,
d'un munt de fogueres enceses
que cremen rampoines sense valor.

L'un ha donat una cadira,
la mare, un vell tocador,
el fuster, una taula atrotinada,
i jo, el meu cavallet de cartró.
Les flames s'enlairen a la conquesta
d'un ninot de fusta que, al bell munt,
controla aquella gran batalla,
on bé sap que serà l'últim vençut.

Ja només en queden cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla,
dansa al voltant d'un general ja cremat.

I l'estiu tot just desperta,
i encara, quan acabi, tots recordaran
l'esperit emocionat i d'alegria,
d'aquella nit, nit de Sant Joan

Poema de la Nit de Sant Joan - Josep Fornés

Enrenou a l’hora baixa,
fustes velles al carrer.
Gent menuda que tragina somnis,
mobles, papers…
Al terrat de la veïna
l’aire es gronxa dolçament
en un cel de serpentines
veient com passa la gent.
La foguera de la plaça
alça un fum guspirejant.
Encisera i descarada,
mentre crema va parlant.
Negra nit que l’aigua encantes
i que el sol tens per amic.
Fetillera de les plantes,
quants amors no hauràs cosit?

La lluna de Sant Joan - Maria Dolors Pellicer

La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.

Joan Alcover

Els focs de Sant Joan la nit perfumen;
mes de tots els amors, sols un n'alena.
Salten de mont en mont llengües de flama
dient el pacte espiritual que ens lliga.

No vam saltar ni l'última foguera - Marta Pessarrodona

No vam saltar ni l'última foguera.
Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases.
Nit de somnífer, letífera remor.

(¿Quant de temps ha calgut
per saber cobejar el corb
—aquest literari animalot
de color d'ala de mosca?)

Nit per no viure-la:
dolor adeu, adeu amor.
Ho havíem cremat ja tot.

Tomàs Garcés

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cucut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.