10 poemas para celebrar el Día Mundial de la Poesía

Cómo cada 21 de marzo, este viernes, y recien estrenada la Primavera, se conmemora el Día Mundial de la Poesía. Una fiesta que celebra una de las formas más preciadas de la expresión e identidad de la humanidad: la poesía .

La UNESCO adoptó por primera vez el 21 de marzo como Día Mundial de la Poesía durante su 30a Conferencia General a en París 1999, con el objetivo de apoyar a la diversidad lingüística a través de la expresión poética y fomentar la visibilització de aquellas lenguas que se encuentran en peligro.

El Día Mundial de la Poesía es una ocasión para honrar a los poetas, revivir tradiciones orales de recitales de poesía, promover la lectura, la escritura y la enseñanza de la poesía, fomentar la convergencia entre la poesía y otros artes cómo el teatro, la danza, la música y la pintura, y aumentar la visibilidad de poesía en los medios. A medida que la poesía continúa uniendo personas en todos los continentes, todos están invitados a unirse.

A Catalunya la ILC (con la colaboración de varias entidades públicas y privadas) celebra una gran fiesta de la palabra y las letras y fomenta toda una serie de iniciativas en todo los territorios de habla catalana.

Son muchos los versos a los cuales recorrer en este día tan especial, pero os proponemos diez que hablan de la primavera, coincidiendo con la llegada de esta estación.

10 poemas que hablan de la primavera

'Primavera', de Miquel Martí i Pol

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

 

'Roselles', de Joana Raspall

No floriu totes a l'hora,

roselles del camp de blat!

Sou tan i tan lluminoses

que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d'aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

 

'Aigües de primavera', de Josep Carner

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
"L'un molia or i plata,
l'altre perles i robins,
l'altre l'amor de les dames
que captiven els fadrins".

 

'Primavera', de Laura López

Avui ens ha crescut una por nova
al jardí de casa. És una por
petita, una tija incipient.

Amb tot, una flor apunta.

Demà dispararà.

 

'Primavera', de Ramon Besora

Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

 

'LXXXVII', de Mercè Rodoreda

Núvol negre que t'aclofes
no facis més negre el tany.
Immòbils pensen les tofes:
"La primavera és engany."
Pescador que peix no estrenes
altera un ruixat a penes
llisors de murmuri blau.
I una gota que no mulla
pel ventre verd d'una fulla
rellisca, però no cau.

 

'Ets un sol', de Blai Bonet

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

 

'Primavera', de Núria Albó

Aquest matí, d'amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec
tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

 

'Primavera', de Quim Ponsa

Hem obert persianes i espolsat flassades,
i hem omplert d'aire net els vells pulmons.
Hem obert els ulls enlleganyats com dues magranes
per poder abastar-ho tot sense racons.
També hem afinat curosament l'orella
per tal de no deixar-nos cap soroll.
Ens hem omplert els mots de poesia
i valents ens hem plantat de cara al món.

I tímida i lentament de sota els llençols
ha tret el cap, engalanada i majestuosa...

La reina primavera.

 

'Bon dia Primavera', d'Isabel Barriel

És el sol el teu coixí,

la manta l'herba verda

i les flors al teu destí.

Bon dia Primavera,

has vingut amb els núvols

plens de pluja,
amb el cel de llum farcit,
perfum d'estels cada nit
i dies llargs per gaudir.