7 d'octubre: Naixia Gaziel

A Sant Feliu de Guíxols, el 7 d'octubre de 1887 naixia l'escriptor i periodista Agustí Calvet i Pascual, conegut amb el pseudònim de Gaziel. Mort a Barcelona el 12 d'abril de 1964, és considerat el primer periodista modern de l'Estat espanyol i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits.

Va aportar profunditat de visió i reflexió d'altura, amb un alt coneixement de la història dels pobles. Gaziel, liberal i independent de tot partit polític, considerat l'escriptor de dreta més lúcid de Catalunya, va combatre des de La Vanguardia (mitjà que va dirigir), l'extremisme d'esquerra i de dreta.

El 1910, va iniciar la seva carrera periodística a La Veu de Catalunya i el 1911 va entrar a treballar a l'Institut d'Estudis Catalans. Va viure l'esclat de la Primera Guerra Mundial a París, i va escriure sobre aquest fet per a La Veu de Catalunya. Els seus escrits no van agradar a Prat de la Riba, però sí a Miquel dels Sants Oliver. Això dugué a Gaziel a escriure per a La Vanguardia sobre el París de la Primera Guerra Mundial. Les seves cròniques, amb el títol Diario de un estudiante en París, el convertiren en un dels periodistes més llegits a Espanya i a l'Amèrica Llatina.

En aquest diari va fer la seva carrera periodística, fins a arribar a ser-ne el director entre el 1920 i el 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil, va haver d'exiliar-se i el 1940 va retornar a Barcelona. Les autoritats franquistes el van processar per les seves idees catalanistes i republicanes. Fou absolt, però ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d'emigrar a Madrid, on va seguir escrivint els assajos en català que havia començat en els anys de l'exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya.

Anys més tard va tornar a Barcelona, on va escriure la resta de la seva obra, formada per vuit llibres en castellà i catorze en català. Va morir a Barcelona el 12 d'abril del 1964.

El fons personal de Gaziel es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on hi ha articles, conferències i notes personals, correspondència rebuda, documentació de viatges, traduccions al català de Paul Valéry.