30 d'agost: Neix Màrius Torres

 

Màrius Torres i Perenya va néixer a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. El seu pare va ser Humbert Torres, era  metge de professió, i va ocupar càrrecs com a alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol. Màrius Torres va estudiar batxillerat a Lleida, després, es llicencià en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L'any 1933, durant el viatge de fi de carrera, va tenir l'oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. A la tornada va continuar estudiant medicina i s'especialitzà en la investigació i tractament de les malalties de l'aparell digestiu. Durant l'etapa d'estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol Un fantasma com n'hi ha pocs, que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.

 

 

La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contreu una infecció gripal que va complicar-se greument. Cap a finals d'any va haver d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena, on pràcticament passarà la resta de la seva vida. Al sanatori va conèixer  Mercè Figueres, una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses. També rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel·lectuals. En aquest sentit, el 1976 Joan Sales publicà les Cartes a Màrius Torres. Aquesta recopilació epistolar de set-centes pàgines és de gran interès per aprofundir en la personalitat dels dos autors, i encara més en l'atmosfera enrarida de la Catalunya de l'època.

Durant els primers anys de la Guerra Civil va escriure per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre". Al sanatori, es distreia escrivint un diari, inicialment adreçat al seu germà, on anota les seves impressions i sentiments sobre la Guerra Civil, i més tard, amb comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. També es va interessar per matèries tan diverses com medicina, grafologia i filosofia, i llegia clàssics com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals,  també va traduir de l'anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però  Màrius torres sobretot escriu poesia.

 

 

L’any 1940, Màrius Torres, va haver de romandre enllitat a causa de l’empitjorament de la seva malaltia. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu de musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte va veure’s frustrat per la seva mort a l'edat de trenta anys, el 29 de desembre de 1942, a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.