30 d'agost: Neix Guerau de Liost

 

 

Guerau de Liost és el nom de ploma de Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot el 30 d'agost del 1878: escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, i pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill.

 

El creador del pseudònim Guerau de Liost fou Josep Carner, gran amic de Bofill. El nom, d’origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de Breda i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política i i la literària.

 

De família de propietaris rurals al Montseny, estudià Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. La seva activitat política començà a la Lliga Regionalista com a regidor de la ciutat de Barcelona, on tingué enfrontaments amb els partidaris del lerrouxisme per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament.

 

L'any 1919 fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya, entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'Institut d'Estudis Catalans. El 1922 fundà Acció Catalana, i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el 1931 i 1932.

 

La seva faceta periodística i literària s'inicià a La Veu de Catalunya; a partir del 1922, passà a La Publicitat, òrgan de propaganda del partit Acció Catalana. Com a poeta va publicar: Somnis (1913), La ciutat d'ivori (1918), Selvatana amor (1920), Ofrena rural (1926) i, el més destacat de tots, La muntanya d'ametistes (1908), prologat per Eugeni d'Ors i per Josep Carner en una reedició del 1933, és un homenatge al Montseny on es manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. El 1929 publicà Sàtires, una visió irònica i mordaç dels defectes humans.

 

Va morir a Barcelona el 2 d'abril del 1933 i és enterrat al Cementiri de Montjuïc, en el nínxol hipogeu 698 de l'agrupació novena.