30 d'abril: Es va morir Francesc Cambó

L'empresari i polític català Francesc Cambó i Batlle, moria a la ciutat de Buenos Aires, el 30 d'abril de 1947. Nascut a Verges el 2 de setembre de 1876, va ser el fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, i va ser ministre en diversos governs espanyols.

Francesc Cambó començà una certa activitat política intervenint en les discussions posteriors a les conferències que organitzava el Centre Escolar Catalanista, gràcies a les quals va anar adquirint anomenada, esdevenint el president del Centre l'any 1895. Durant aquests anys Cambó es va anar introduint en el catalanisme.

Cambó, Prat de la Riba i Verdaguer i Callís fundaren l'agost de l'any 1899 el Centre Nacional Català, partit catalanista que agrupava els catalanistes del que s'anomenava "el Grup de l'Ateneu", liderats pel llavors president de l'Ateneu, Àngel Guimerà, i els escindits de la Unió Catalanista. El Centre Nacional Català només va durar fins a l'any 1901, quan es va fusionar amb el "Partido Regionalista" per fundar la Lliga Regionalista de cara a les eleccions generals espanyoles de 1901.

Les primeres eleccions a les quals es presentà la Lliga Regionalista foren les de l'any 1901 a Corts. El novembre de l'any 1901 també hi havia eleccions municipals, i la Lliga Regionalista decidí prendre-hi part. Cambó, amb 25 anys, formà part de la candidatura i obtingué l'acta de regidor pel districte VI, juntament amb Josep Puig i Cadafalch.

El 1907 va patir un atemptat lerrouxista a la cantonada del carrer Béjar amb la Creu Coberta de Barcelona, quan anava en un faetó de dos cavalls cap a un míting de Solidaritat Catalana al Casino de Sants per les eleccions generals espanyoles de 1907. El cotxe va acabar amb una trentena d'impactes de bala, una de les quals va travessar el lateral i es va allotjar al ventre de Cambó. Aquest fet el mantingué temporalment allunyant de l'activitat política.

El 1910 no repetiria com a diputat, però el 1912 va substituir Lluís Ferrer-Vidal i Soler com a diputat al Districte electoral de Castellterçol, per on és escollit en 1914 i 1916. A les eleccions de 1918 va resultar elegit per Castellterçol i Barcelona i per sorteig va ser-ho per Barcelona, per on repetí a les eleccions de 1919, 1920, i 1923.

Després de la mort d'Enric Prat de la Riba en 1917, Cambó va esdevenir el principal líder de la Lliga Regionalista. Cambó va arribar a ser ministre en dos governs espanyols de concentració, conservadors liberals i la lliga, liderats pel mallorquí Antoni Maura com a president del govern.

Alfons XIII el va proposar com a cap de govern en novembre de 1922 en substitució de José Sánchez Guerra si renunciava al catalanisme, però va rebutjar l'oferiment.

Durant el cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923 com a reacció a l'impuls del sindicalisme dels treballadors catalans de la CNT Cambó es trobava de creuer a les illes gregues amb el seu iot Catalonia. A diferència d'altres polítics catalans considerava que s'havia de fer el buit a la dictadura i no participar en conspiracions per derrocar-la. La col·laboració de Cambó amb la dictadura que, a més dels treballadors, perseguí tot rastre de catalanitat, seria un dur cop a la seva popularitat i inici de la decadència del domini de la dretana Lliga en el catalanisme.

El 14 d'abril de 1931, quan Francesc Macià proclamà la República Catalana, als carrers de Barcelona es cridava "Mori Cambó! Visca Macià!". No va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles del 1931, les primeres convocades dins el nou règim de la Segona República Espanyola tampoc a les eleccions municipals del 12 d'abril del mateix any; aquest fet va accelerar la seva marxa a l'estranger.

Durant la Guerra Civil Espanyola, va residir a Itàlia i Suïssa, i a principis d'agost de 1940, esclatada la Segona Guerra Mundial, va marxar als Estats Units, on va marxar amb la família, i finalment l'Argentina on marxa en març de 1941, i on va morir el 1947.