El 3 de desembre de 1842, l'exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardejà la ciutat de Barcelona des del castell de Montjuïc.
La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona. El capità general Antonio van Halen y Sarti va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat des d'aquesta posició amb un miler aproximat de projectils. L'acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. El balanç final va ser de 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts.
D'aquest episodi se'n recorda el paper del diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps, que aconseguí entrevistar-se amb el cap de les forces repressores per tal que s'aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després (1895) Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques de la ciutat.