Maria Aurèlia Capmany i Farnés, nascuda a Barcelona el 3 d'agost de 1918, moria el 2 d'octubre de 1991 a la seva ciutat natal. Va ser una de les novel·listes, dramaturgues i assagistes més importants del país, destacant també per la seva lluita feminista, i la seva activitat en pro de la cultura i antifranquista.
Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada el 1952) va quedar finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968. L'any 1981 va rebre el Premi Ramon Fuster i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria.
Va ser una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es va dedicar a la traducció, i va cultivar el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Entre les seves novel·les, hi ha títols com L'altra ciutat (1955), El desert dels dies (1966), o El jaqué de la democràcia (1972). En teatre, hi trobem títols com Tu i l'hipòcrita (1960), o El cavaller Tirant (1974), entre molts altres títols i gèneres.