És temps de Quaresma

Després del període de Carnaval, i un cop passat Dimecres de Cendra, és temps de Quaresma, el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Segons la tradició cristiana, aquest període és temps de reflexió i penitència, i s'acostumava a practicar dejuni i abstinència per preparar-se per a la celebració de la Pasqua, la festa gran del cristianisme.

Al segle IV es fixava la celebració de la Quaresma, emmirallant-se en els quaranta dies que Jesús va passar al desert, a on va arribar a ser temptat pel dimoni. Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejuni, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Actualment, són dies de dejuni el dimecres de Cendra i el divendres Sant.

Un període que, com passa amb el Carnaval i la Pasqua, és mòbil en el calendari anual. Així, es pren com a referència el Diumenge de Pasqua, que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. El Diumenge de resurrecció cau entre el 22 de març i el 25 d'abril.

Pel que fa a tradicions, als Països Catalans el període de Quaresma es representa gràficament amb una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà, a la qual s'arrencava una cama cada setmana. És la coneguda com a Vella Quaresma.

Una altra tradició és la de menjar bunyols de vent. Uns dolços que es van crear per tal que els creients poguessin superar aquesta etapa d'abstinència amb una mica més de lleugeresa. Són uns dolços ensucrats i arrodonits, fets de farina de blat, llet, sucre, ou i llevat, que es poden trobar als forns i fleques durant aquests dies, especialment els dimecres.