Què significa el Diumenge de Rams?

Diumenge de Rams marca, segons la tradició cristiana, l'inici de la Setmana Santa. Enguany, el diumenge, 28 de març. Un període sinònim de vacances per a moltes persones, però que té en els seus orígens una celebració cristiana. De fet, la més important d'aquesta religió. Repassem com i per què se celebra el Diumenge de Rams segons la tradició cristiana.

L'origen de la celebració

La celebració de Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que marca l'inici del cicle de festes de Setmana Santa. En el cristianisme, el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles.

Fou la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l'Evangeli, això va passar al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió. Tot i que els quatre evangelistes esmenten l'escena, no s'acaben de posar d'acord en el dia: segons Marc i Joan va ser diumenge, Mateu diu que era dilluns i Lluc no ho detalla.

La celebració avui dia

Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaire eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. Unes imatges que encara es repeteixen en molts municipis de Catalunya cada any. Fins i tot en alguns indrets es fa una processó que escenifica l'entrada de Jesús damunt una burreta i la benvinguda que li donen els seus seguidors, amb palmes, palmons i rams de llorer i olivera.

Una celebració ara atípica

Després que l'any passat s'hagués de suspendre a conseqüència del confinament domiciliari decretat per aturar l'expansió del coronavirus, aquest any la celebració s'ha hagut d'adaptar a les restriccions vigents. És per això que, en el cas que vulgueu participar d'aquesta celebració, consulteu prèviament l'agenda del vostre municipi o de la vostra parròquia, per saber com s'han adaptat els actes, i quines són les limitacions.

La tradició de les palmes i els palmons

D'aquesta festa en deriva l'art de fer palmes, un vessant de l'artesania tradicional. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams.

Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d'una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Tradicionalment, aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del diumenge de Rams, juntament amb les branques de llorer o olivera que encara porten molts fidels.

La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l'any com a símbol de protecció de la llar, fins que arriba el Carnestoltes de l'any següent.

Arribat aquest dia, cal cremar les palmes i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra. També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra perquè sigui més fèrtil.

D'altra banda, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa!

Més tradicions

I com en moltes de les festes tradicionals a casa nostra, Diumenge de Rams té les seves pròpies postres. Parlem del boníssim Tortell de Rams, que es pot adquirir a les pastisseries i forns, però que també podeu preparar a casa. Us compartim la recepta.