Ara que estem immersos en la celebració de Carnaval arreu de Catalunya, hi ha coses que cal saber per entendre aquesta festa. Entre elles, la història del personatge que regna des de Dijous Gras i fins al Dimecres de Cendra: el Rei Carnestoltes.
Aquest personatge fictici és que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval, que arrenca el Dijous Gras o Llarder, i finalitza el Dimecres de Cendra, quan comença la Quaresma.
Arreu de Catalunya, adopta diferents formes, siguin humanes, animals, o mitològiques, i tant pel caràcter, com per la indumentària que llueix, representa l'ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa. Les seves vestimentes acostumen a ser estrambòtiques, i la seva actitud és burleta i descarada, convidant tothom a transgredir les normes i gaudir de la disbauxa.
Segons el municipi, apareix el mateix Dijous Gras, donant el tret de sortida a les festes. Però tradicionalment, apareix el dissabte de carnaval, quan acostuma a fer un discurs o pregó on repassa, en clau d'humor i molta sàtira, els fets ocorreguts durant l'any, tant al municipi, com al país o a la resta de món. Ningú no s'escapa de les seves paraules, quedant tots convidats a gaudir de la celebració sense complexos ni manies.
A més de ser l'encarregat d'encetar el cicle festiu, també presideix els balls de màscares, les rues de Carnestoltes, i altres activitats, depenent del municipi.
Però el seu regnat és curt. El Dimecres de Cendra acostuma a ser jutjat i, finalment, cremat (o amagat) en un lloc públic, servint com a exemple de què el període festiu ha acabat i ha arribat l'hora del recolliment i l'abstinència (la Quaresma, segons la tradició cristiana). Un període d'austeritat que dura set setmanes, representat per la Vella Quaresma, un altre ésser fictici que li pren el relleu i que, amb les seves set cames, ens porta fins a la Setmana Santa.