La màgica nit de Sant Joan, i les seves tradicions

Com cada 23 de juny, Catalunya es vesteix de gala i tradició per celebrar la nit màgica de Sant Joan. Una nit, també coneguda com a Nit de les Bruixes, que arriba amb el solstici d'estiu, sent una festa d'orígens pagans fortament arrelada. Una nit en què el foc és el protagonista en les diferents modalitats de celebració que s'estenen arreu dels Països Catalans. Un símbol de la seva unitat és la tradicional Flama del Canigó, que any rere any, encén les fogueres arreu del país.

Aquesta és una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard, i que l'Església catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. A més, la festa té una sèrie d'elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

L'origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials, com Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu.

Una nit carregada de tradicions que perduren amb el pas dels anys. Les repassem tot seguit.

Focs de Sant Joan

L'element protagonista de la nit és el foc. Diu la tradició que el foc foragita els mals esperits, purifica, protegeix i regenera. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s'encenen quan el sol es pon i s'alimenten fins ben entrada la nit amb tota mena d'andròmines combustibles.

La relació entre el foc i el solstici d'estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l'any encenent fogueres. Un ritual que ha perviscut amb el pas del temps.

Una variant de les fogueres de Sant Joan són les falles, uns troncs que, en alguns pobles dels Pirineus, es baixen encesos a collibè o rodolant per les muntanyes fins a la plaça, on s'apilen per formar fogueres.

Les postres de la jornada

Una de les tradicions més arrelades a casa nostra és la de menjar la coca de Sant Joan. Una coca que pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada, i que es menja acompanyada amb vins dolços o rancis. La coca deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.

Us expliquem com fer-la a casa.

Els petards

L'altre element característic de la celebració són els petards, si bé aquest element pot generar patiment en diferents persones i animals. L'ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s'encenen i esclaten bengales, piules, traques i tota mena de focs d'artifici, que aporten soroll i lluminositat a la festa.

Si teniu gossos a casa, cal que adopteu diferents mesures per evitar-los el patiment que els provoca el fort soroll dels petards.

Que no faltin els rituals!

I com a bona nit màgica que és, la tradició ve marcada per la celebració de diferents rituals per atreure la bona sort i allunyar els mals esperits. Rituals protagonitzats pel foc i l'aigua, que podeu consultar en aquest enllaç.

Ja ho diu el refrany: 'Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any.' Repassem també les dites populars d'aquesta celebració!

Bona revetlla!