M'agrada Sant Joan!

Si hi ha una nit màgica per esxcel·lència, aquesta és la nit de Sant Joan. Arriba amb el solstici d'estiu, i és una festa d'orígens pagans fortament arrelada que se celebra la nit del 23 de juny de diferents maneres arreu dels Països Catalans, però sempre amb el foc com a protagonista, coneguda també com a Nit de les Bruixes o Nit del Ros.

És una nit màgica en què se celebra el solstici d'estiu, amb dos dies de retard, i que l'església Catòlica fa coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. La festa té una sèrie d'elements i costums molt marcats i simbòlics: el foc purificador, els banys de mitjanit, les herbes de sant Joan, les cançons, el ball o els guariments i més rituals màgics.

L'origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà i forma part del grup de festes solsticials, com Nadal. Amb una tradició que es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme, és un culte al sol, a l'allargament del dia, pel solstici d'estiu.

Una nit en la qual hi ha diferents tradicions que perduren al llarg del temps. La primera és la coca de Sant Joan. Una coca que pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada, i que es menja acompanyada amb vins dolços o rancis. La coca deriva del tortell amb ous que es menjava antigament: un dolç de forma rodona, que era una reminiscència clara del culte al sol.

Un altre element que no hi pot faltar la Nit de Sant Joan són els Focs de Sant Joan. Diu la tradició que el foc foragita els mals esperits, purifica, protegeix i regenera. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s'encenen quan el sol es pon i s'alimenten fins ben entrada la nit amb tota mena d'andròmines combustibles.

La relació entre el foc i el solstici d'estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l'any encenent fogueres. Un ritual que ha perviscut amb el pas del temps.

Una variant de les fogueres de Sant Joan són les falles, uns troncs que, en alguns pobles dels Pirineus, es baixen encesos a collibè o rodolant per les muntanyes fins a la plaça, on s'apilen per formar fogueres.

L'altre element característic de la celebració són els petards. L'ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s'encenen i esclaten bengales, piules, traques i tot tipus de focs d'artifici, que aporten soroll i lluminositat a la festa.

Ja ho diu el refrany: 'Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l'any.'