La festa de les falles, que se celebra en seixanta-tres pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus (34 de França, 17 de Catalunya, 9 d’Aragó i 3 d’Andorra) ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Amb el títol, "Les festes del foc del solstici d’Estiu als Pirineus: Falles, Haros i Brandons" aquesta tradició passa a ser reconeguda a escala mundial.
La festa de les falles a la Vall de Boí
Diuen que les tradicions només es mantenen vives si les celebren any rere any la mateixa gent del territori com un fet propi i no simplement com una herència del passat. La festa de les falles ha estat des de temps remots una tradició arrelada als pobles de la Vall de Boí.
Cada any, anteriorment amb l’inici del solstici d’estiu, actualment coincidint amb la festa major, els pobles de la vall corren les falles.
Una festa relacionada amb el culte al sol, donant les gràcies als déus per les collites rebudes i espantant els mals esperits.
Què són les falles ?
Les falles són una torxa feta de fusta resinosa d’uns dos metres de llargària, que es fa amb trossos de teia de pi enganxats a un pal de freixe amb filferros i puntes.
També hi ha una varietat de falles realitzades en una sola peça de pi treballat per tal que cremi amb força, s’anomenen rantiners.
Com és la festa?
La festa comença uns dies abans amb l’elaboració de les falles i rantiners, en la que els nois i noies del poble treballen per preparar-los i deixar-los eixugar una mica.
El dia de les falles tot comença al faro, un indret elevat de la muntanya normalment amb molt bona vista sobre el poble on hi ha plantat un pi i altres arbres per aconseguir una foguera. Des d’aquest punt és d’on s’encenen les falles abans de començar la baixada.
Els fallaires, després de sopar i quan és ben fosc, encenen el faro, i amb ell les seves falles, fan el descens orgullosos de portar el foc cap al poble amb un dels nois al davant, fins arribar a la plaça, on la gent els rep amb alegria, música i festa, es fa una gran foguera amb les restes de falles i rantiners que han resistit la baixada i es comença la festa que pot durar tota la nit.
Per la nit de Sant Joan es baixen a Boí
Abans de córrer les falles, s'hauran hagut de preparar els faros, amb arbres drets en una zona alta i allunyada del poble que s’encendrà el dia de la baixada formant una gran foguera i des d’on baixaran tots els fallaires, fent cremar la seva falla per iniciar després el seu descens cap al poble.
Imprescindible dur una falla, que s’elabora amb anterioritat a la festa, amb fusta de pi que tingui teia, subjecta a un pal de freix o d'avellaner amb filferros i puntes a manera de torxa.
La nit de la baixada de les falles es puja fins el faro, en fer-se fosc. Abans de baixar el grup de fallaires berena al costat del faro, encara sense encendre.
En acabar i a l’hora prevista, s'encén el faro i tot seguit les falles, i es comença a baixar, caminant el primer tram pendent i seguidament es comença a córrer fins arribar al poble. Allí els músics toquen la tonada de les falles, es recorren els carrers i finalment es llancen en una foguera.