Gabriel Kazz, el músic català que crida a l'optimisme des de Londres

Gabriel Pérez Kassner és una jove catalano-canadenc, nascut a Gelida l'any 1992, que, amb 26 anys, viu a Londres, on està desenvolupant la seva carrera professional en el món de la música.

Nascut en una família de músics (tant el pare com la mare són guitarristes professionals), no recorda quan va ser el primer cop que va trastejar una guitarra. "Des de ben petit, jo no vaig fer cap pregunta i em va arribar una guitarra a les mans. Em van comprar una guitarra quan tenia 6 anys, i em vaig trobar tocant-la", recorda.

La seva formació inicial va ser a casa, on els pares li donaven classes. "El meu pare és molt del món clàssic, i a la meva mare li va més el rock, el folc, amb un gust més eclèctic", detalla. És aquesta influència materna la que més el va marcar a l'hora de trobar el seu estil propi. Després del seu pas per l'escola de música de Martorell, quan tenia 13 anys va deixar les classes i va començar a estudiar guitarra elèctrica pel seu compte. De fet, va ser llavors quan es va comprar la seva guitarra elèctrica, de segona mà, que és la que encara conserva en l'actualitat.

En aquella època, l'any 2009, va començar a toca en una formació de la població veïna de Sant Llorenç d'Hortons. Gabriel ja feia cançons pròpies. De fet, ho feia des dels 13 anys, però amb el grup va tenir l'oportunitat de poder-les presentar públicament. La formació, però, es va dissoldre l'any 2012, moment en el qual Pérez va seguir per la seva banda.

"Componia cançons molt personals", afirma. Un fet que, sumat al fet que no trobava grup a la seva zona en el qual integrar-se, va portar al fet que sorgís, gairebé sense voler, el seu projecte en solitari, Gabriel Kazz. Un projecte que va començar a casa, com afirma, i que segueix en l'actualitat a Londres. Una ciutat on va arribar fa tres anys i mig, buscant una sortida per la seva proposta musical, a més de per completar els seus estudis. Després d'un any al Taller de Música, i quatre anys al Liceu, va seguir formant-se al LCCM Studio de Londres.

 

Un dels fets que el va portar a plantejar-se marxar va ser el fet de "tocar els meus temes a Catalunya, i trobava que no acabava de funcionar; no sé si em faltava experiència, o el fet de cantar en anglès, o el fet que l'escena musical a Barcelona estès complicada en aquell moment", detalla, fent referència a la problemàtica per tocar al carrer, entre altres. "Em sentia com que no s'acabava de valorar la meva música; em sentia com un turista presentant les meves cançons, per un públic que no entenia molt bé la seva lletra. Ara cada cop hi ha més música anglesa feta a Catalunya, però fa 5 anys era més difícil", admet.

"No vaig mirar enrere", diu admetent que ha crescut moltíssim com a artista els últims tres anys, no solament pel que fa a música, sinó també en la gestió de la seva carrera professional. "El que fa molt aquesta escola és que et prepara molt per la realitat que et trobes després. És quasi més important saber-te moure, perquè si no et pot escoltar la gent", detalla.

Precisament a Londres va néixer el seu primer treball discogràfic, amb una banda formada amb companys de la universitat. Va ser Helium, un disc que es va editar l'octubre de 2017. "Es va editar amb una discogràfica que vam muntar amb els companys, però que just després es va dissoldre", explica.

Un disc que, a més, va marcar un abans i un després en la seva trajectòria. "Em vaig quedar una mica tocat. Em va costa acceptar, després de tanta feina i tantes esperances posades en el disc, que després d'editar-lo es desmuntés tot de cop", reconeix. "Tenia unes altres idees del que passaria, i tot es va acabar. He passat tot aquest any acceptant el que va passar". En aquest sentit recorda una frase del seu professor: "fes plans, però no planegis el resultat. Me la repeteixo al cap cada dia".

"Aquesta cançó és molt personal i ve de molt endins"

Però ha passat el temps, i Gabriel torna ara amb més força. Després d'un any i mig d'aquell Helium, ha seguit component, ha acabat els estudis, i s'ha preparat per treure la seva música. I així ha arribat fins al mes de març de 2019, quan ha publicat el seu single Keep it together. "Per mi és un gran pas", afirma. De fet, reconeix que el tema el va compondre fa dos anys, i la va enregistrar ja fa un any, però no ha estat fins ara que ha vist la llum. "Noto que havia de sortir ara, i no abans, perquè la cançó ha guanyat significat", explica.

"Aquesta cançó és molt personal i ve de molt endins, perquè la història original la vaig compondre quan estàvem gravant el meu primer disc, i vaig tenir discrepàncies amb el bateria. Allí es va quedar, fins ara, que ha evolucionat", explica. Una cançó, concreta, que és "un crit a tirar endavant quan les coses estan fotudes". Un missatge que no solament es desprèn de la música, sinó també de la imatge que il·lustra la portada del single, un laberint amb un cor al bell mig. "És la idea que la vida és com un laberint en el qual estem tots a dins, i no hi ha sortida. Estem tots ficats i hem de mantenir la compostura i seguir tirant, perquè hi ha part boniques al laberint, hi ha parts que no ho són tant, hi ha culs de sac, i hem de trobar-nos dins el laberint", descriu.

"La idea és que la vida és molt complicada, però cal adonar-se d'aquest fet i dir: va, tirem endavant, que en sortirem. I si caiem, ens tornem a aixecar i hi tornem. És el procés que he passat aquest últim any", afegeix.

Una cançó amb una forta dosi d'optimisme que reflecteix l'esperit amb el qual Pérez afronta la seva nova etapa artística. "Ara per ara em centraré en els singles, amb cançons que tinc preparades i que vaig treballant-les", explica, tot i que ja es planteja treure disc, més endavant. "De moment, estic content d'haver arribat a aquest single, i content perquè està allà a fora i pot ajudar a la gent", reivindica.
I és que com creu l'artista, la música té el poder d'ajudar a les persones. "Crec sincerament en el poder d'ajudar que té aquesta cançó. És molt optimista", afirma.

 

Sobre el seu futur, si passa per Londres o per Catalunya, Pérez admet que és una pregunta que es fa cada dia. "L'escena musical catalana i barcelonina cada cop està més oberta, i jo estic enamorat de Catalunya, i enyoro molt casa, sobretot pel seu temps i el seu paisatge. Londres és una ciutat molt viva, i és un no parar. De moment, em quedo, i m'ho plantejaré sobre la marxa", explica.

Música, professor de música, i enamorat de la música. Així és Gabriel Pérez Kassner. I no se'n penedeix de la seva tria. "Vaig sortir de fàbrica predisposat, i no vaig dir que no mai", admet en relació al fet de pertànyer a una família de música. "Sempre m'ha agradat la música, i sempre he tocat", afirma, recordant que sí que en algun moment es va plantejar un pla B. "Molta gent em deia que podia ser músic, però que havia de tenir un pla B per si no funcionava", recorda. Va ser aquest fet el que el va portar a estudiar psicologia mentre cursava els seus estudis al Taller de Músics i al Liceu. "Em vaig adonar que cap de les dues coses sortia com havia de sortir, i aquest va ser el punt d'inflexió", admet. Va ser el moment en el qual va decidir que la música era el camí, i no hi havia pla B. "Hi ha pla A i el pla A té moltes branques, però ser músic ho has de fer en serio, perquè el pla B sols destorba el pla A. Si falla aquest, ja es buscarà el pla B".

"Sempre m'ha agradat la música, i sempre he tocat"

I, com dèiem, no se'n penedeix. "El goig i la joia que et porta quan les coses van bé, no té preu, per molt que balli el cap quan alguna cosa no surt com esperaves", defensa. "Veure les cares de la gent, i saber que escolten les teves cançons, no té preu", afirma. "Les recompenses són brutals", afegeix. I somnis. Somnis de futur. Per Pérez, el seu seria tocar en un festival gran i fer "un tour per tot el món per poder tastar el menjar de tots els països (riu) i que la meva música arribés tan lluny com sigui possible".

"Només vull que la meva música arribi a qui la necessiti, i tot el que vingui, ja vindrà. Aquest és l'objectiu", sentencia.

Keep it together es pot trobar a les diferents plataformes digitals.