La Fia-Faia, el Foc de Nadal

Admesa a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, juntament amb les falles d'estiu dels Pirineus, la Fia-Faia és una tradició nadalenca d'origen precristià, que se celebra el dia 24 de desembre a les localitats de Sant Julià de Cerdanyola i Bagà, dos pobles de l'Alt Berguedà.

En el seu origen, era una part dels rituals que acompanyaven la festa del solstici d'hivern, un ritual precristià de culte al sol, en el dia que aquest astre té una menor durada al firmament i que, transformat i incorporat a la celebració de Nadal, ha pogut arribar fins als nostres dies a través de segles d'història, tradició i perseverança de la gent del territori.

Mireu més fotos de la celebració.

Així doncs, actualment, a la vigília de Nadal i marcat per un toc d'oració, cada poble encén una foguera a la muntanya i, quan cau la nit, es trasllada fins al centre de les poblacions amb unes torxes confeccionades amb una herba de margera, anomenada faia. La baixada de torxes a través de les muntanyes que envolten Bagà i Sant Julià de Cerdanyola és un espectacle únic, un impacte visual i màgic que fa que s'ompli l'ànima i s'emocioni l'esperit.

Les torxes de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola s'elaboren a partir de la mateixa matèria, la faia, però el procés de confecció és diferent, ja que la de Cerdanyola té una ànima de fusta i la de Bagà, no.

També hi ha altres diferències entre una celebració i l'altra, per exemple, a Bagà en arribar a la vila, els fallaires són rebuts per les autoritats, que els posen un mocador al voltant del coll i, després, reparteixen el foc a la resta de baganesos que els esperen amb les seves torxes disposats a entrar conjuntament a la plaça porxada, en canvi, a Cerdanyola, el mocador es repartit en el moment inicial de la baixada, que es fa ininterrompudament fins arribar a la plaça de l'església.

A Bagà, la crema és espectacular, perquè es poden arribar a agrupar més de quatre-centes faies enceses, trencant la foscor de la nit, i una vegada agrupades al centre de la plaça s'inicia una dansa i es reparteix coca amb allioli de codony. Per contra, tot i que igualment espectacular, la festa de Sant Julià de Cerdanyola és menys concorreguda i té un aire més íntim; després de la baixada també es balla una dansa i també es reparteix allioli de codony, aquest cas acompanyat amb unes petites torradetes de pa.

Al voltant de les faies enceses d'un foc viu i intens, els participants de la festa canten "Fia-faia, fia-faia, que nostre senyor ha nascut a la paia" i salten alegrement per damunt de les fogueres i celebren que, uns i altres, són una vegada més al seu poble, amb la seva gent, mantenint viva la flama d'una tradició atàvica i ancestral. Per molts anys de tradicions nostrades, per molts anys d'il·luminar la foscor dels dies més difícils amb el foc de l'esperança.