És Sant Jordi, patró de Catalunya, i Dia del Llibre i la Rosa

Se sent l'olor de roses als carrers. Els llibres envaeixen parades i botigues. Sonen versos des d'un escenari, i algú canta en aquella plaça del centre del poble. No hi ha cap dubte. Avui, 23 d'abril, és Sant Jordi. I, un any més, els catalans i catalanes surten al carrer per gaudir de la diada del patró de Catalunya.

Una jornada festiva i popular que, tot i no estar inclosa en el calendari festiu de l'any, omple els carrers i places de celebració. Tradicionalment, aquesta és una celebració senzilla, però plena de vida i cultura. Sant Jordi se celebra amb parades de llibres i roses, activitats culturals, i ciutadans i ciutadanes que, tot passejant, compren roses i llibres per a aquelles persones a les quals estimen.

Com ho celebrem?

A més de regalar roses i llibres, Sant Jordi té tot un ventall de tradicions i propostes culturals al seu voltant. Comencem per recordar la llegenda. Per una banda, la que recull Joan Amades; per l'altra, la versió per als infants publicada per la revista Cavall Fort.

No ens oblidem que el refranyer popular també en fa referència des de múltiples perspectives, i que els més petits tenen cançons per triar i remenar per cantar-li a Sant Jordi. I la poesia. Sempre la poesia. Perquè la diada de Sant Jordi ha inspirat poetes i poetesses de tots els temps.

Ah! I la gastronomia no hi pot faltar! Més enllà de galetes, roses de caramel, i pastissos de tota mena, podeu gaudir del tradicional pa de Sant Jordi, que dibuixa la senyera, o fer un fantàstic pastís de Sant Jordi per a les postres.

Ho teniu tot a punt?

Però, quins són els orígens d'aquesta celebració?

L'origen de la festa és una barreja de tradicions i costums d'èpoques diferents. Per una banda, Sant Jordi és el patró de Catalunya, de manera oficial des del 1456, tot i que ja es venerava al segle VIII. Patró de Catalunya, i personatge amb una bonica i èpica llegenda al seu darrere: un valent cavaller que va salvar una princesa de morir a les urpes del drac.

Precisament a aquesta llegenda s'atribueix la tradició de regalar una rosa a la persona estimada, ja que es diu que de la sang del drac va néixer una rosa preciosa que el cavaller va regalar a la princesa com a mostra d'afecte.

Però la tradició és molt antiga, i es té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Una antiguitat que convida a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de l'amor cortès que representa la rosa, tot i que el costum de regalar flors existeix d'abans del Cristianisme i els romans celebraven pels volts del mes d'abril una festa floral dedicada a la deessa Flora.

I el Dia del Llibre?

A més de la tradició de regalar roses a les persones estimades, el 23 d'abril també és el Dia del Llibre, instaurat a tot l'estat espanyol l'any 1926. La idea original va ser de l'escriptor valencià establert a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.

Poc després, l'any 1930, es va canviar la data pel 23 d'abril, per commemorar que aquest mateix dia, però de l'any 1626 van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d'abril també van néixer o morir altres escriptors universals com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923).

El 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura ha estat declarada per la UNESCO "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor".