Ens ha deixat Rosa Regàs

Rosa Regàs, editora, escriptora, traductora, exdirectora general de la Biblioteca Nacional, Legió d'honor de la República Francesa i Creu de Sant Jordi, i premis Planeta i Nadal, ens ha deixat el 17 de juliol de 2024 a l'edat de 90 anys.

Regàs va néixer a la ciutat de Barcelona l'11 de novembre de 1933. Exiliada a França amb la seva àvia durant la Guerra Civil, quan tenia 6 anys va tornar a Barcelona. Posteriorment, es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater, i va formar part del moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra conegut com a Gauche Divine.

Entre 1964 i 1970 va treballar en l'editorial Seix Barral amb Carlos Barral, i va ser el 1970 quan va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores. Després de la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis. L'any 1983 va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides a ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura.

El 1987 va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants. Quatre anys més tard arribava Memoria de Almator, la seva primera novel·la. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul. Posteriorment, van arribar obres com Viaje a la luz del Cham (1995), Luna lunera (1999 - Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa), Entre el seny i la rauxa (2014), Una llarga adolescència (2015) i Amics per sempre (2016), entre moltes altres.

L'any 2001 va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La canción de Dorotea. L'any 2005 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Més enllà de la literatura, Regàs fou directora de l'Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 2004 i 2007. També va col·laborar regularment en diaris i revistes, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

El 2005, durant el mandat de Joan Clos i Matheu, va fer el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, reivindicant una ciutat més tolerant i cívica. A les eleccions municipals de 2011 formà part de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) per Barcelona, en qualitat d'independent. Regàs renuncià a l'acta de regidora tan bon punt va ser escollida.

Els últims anys de la seva vida va viure entre Barcelona i Llofriu i es dedicà a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura. La seva última novel·la, Un llegat. L'aventura d'una vida, el va presentar fa un parell de mesos. Un llibre on mirava enrere per deixar escrites les seves últimes paraules, reflexionant sobre la seva trajectòria al voltant de la literatura i el pensament.

Va morir a Llofriu, als 90 anys, el 17 de juliol de 2024.