Després de la celebració de la Castanyada, i tenint en compte els orígens d'aquesta celebració, el dia 1 de novembre, a Catalunya, se celebra la festivitat de Tots Sants. Una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. I és que, segons la creença tradicional, l'1 de novembre els vius visiten els morts, i el 2 de novembre, els morts visiten els vius.
La festivitat de Tots Sants és una de les més antigues en el món cristià. Per Tots Sants, habitualment, s'acostava el fred i els dies s'escurcen com més va més; i la natura, després de l'estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l'antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d'aquestes dates.
Tots Sants és dia de recordar els difunts. Per això hi ha el costum d'anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i ornar-la amb flors.
Un dels costums més característics de la festivitat, com apuntàvem a l'inici, és la celebració de la Castanyada la nit prèvia, el 31 d'octubre. Una trobada originàriament de caràcter familiar per a menjar castanyes torrades i moniatos, productes típics de la tardor, que, en els seus orígens, servien per agafar forces i suportar millor el fred durant la nit de vetlla. Són típics també els panellets, que tradicionalment eren una ofrena als difunts el dia de Tots Sants.