Aquesta és la història d'Els Segadors, l'himne nacional de Catalunya

Ara que celebrem la Diada Nacional de Catalunya, estem segurs que coneixeu l'himne de Catalunya, Els Segadors. Però, t'has parat mai a pensar en el perquè de la seva lletra? L'himne de Catalunya està basat en una cançó primitiva de crida al poble a què es revoltés durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV.

En la sublevació de Catalunya de 1640, els pagesos va tenir un paper força important, d'aquí la rellevància que tenen els segadors en la cançó. L'himne crida a la defensa de la llibertat de la terra.

El 17 de febrer de 1993 el Parlament de Catalunya establia per llei que Els Segadors era l'himne nacional de Catalunya. La lletra actual, però, data de 1897 i està escrita per Emili Guanyavents.

Els orígens de l'himne

El 1892, el compositor barceloní Francesc Alió va crear una cançó anomenada 'Els Segadors'. Més tard l'anarquista Emili Guanyavents escriuria la lletra actual i l'himne es difondria arreu del territori.

Per construir l'himne, Francesc Alió va agafar, per un costat, un text anònim que narrava els fets del 1640 recollit al 'Romancerillo catalán' de Milà i Fontanals i, per l'altre, la melodia de la cançó popular i de caràcter eròtic "Els tres garberets" (garberets és un sinònim de segadors), molt popular a principis del segle XVII.

La cançó eròtica tenia estrofes tan picants com ara "Segador bon segador, voleu segar un camp de civada?" o "Sega-me-la arran, tres pams enlaire!". En els seus versos, quan la mestressa preguntava als segadors "quantes garbes n'heu lligades", ells contestaven que "trenta-vuit o trenta-nou, i a la raia de coranta!". La mestressa en volia més, i el segador li responia que ja "li'n donarem aliment: cop d'ous i botifarra".