10 poemes per celebrar el Dia Mundial de la Poesia

Com cada 21 de març, aquest divendres, i recent estrenada la Primavera, es commemora el Dia Mundial de la Poesia. Una festa que celebra una de les formes més preuades de l'expressió i identitat de la humanitat: la poesia.

La UNESCO va adoptar per primera vegada el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia durant la seva 30a Conferència General a París en 1999, amb l'objectiu de donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i fomentar la visibilització d'aquelles llengües que es troben en perill.

El Dia Mundial de la Poesia és una ocasió per a honrar als poetes, reviure tradicions orals de recitals de poesia, promoure la lectura, l'escriptura i l'ensenyament de la poesia, fomentar la convergència entre la poesia i altres arts com el teatre, la dansa, la música i la pintura, i augmentar la visibilitat de poesia en els mitjans. A mesura que la poesia continua unint persones en tots els continents, tots estan convidats a unir-se.

A Catalunya, la ILC (amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades) celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d'iniciatives arreu dels territoris de parla catalana. 

Són molts els versos als quals recórrer en aquest dia tan especial, però us en proposem deu que parlen de la primavera, coincidint amb l'arribada d'aquesta estació.

10 poemes que parlen de la primavera

'Primavera', de Miquel Martí i Pol

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

 

'Roselles', de Joana Raspall

No floriu totes a l'hora,

roselles del camp de blat!

Sou tan i tan lluminoses

que em deixeu enlluernat.

Jo vull veure si a la cresta
d'aquell mar esvalotat,
entre el verd de les onades
les espigues han granat.

 

'Aigües de primavera', de Josep Carner

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
"L'un molia or i plata,
l'altre perles i robins,
l'altre l'amor de les dames
que captiven els fadrins".

 

'Primavera', de Laura López

Avui ens ha crescut una por nova
al jardí de casa. És una por
petita, una tija incipient.

Amb tot, una flor apunta.

Demà dispararà.

 

'Primavera', de Ramon Besora

Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

 

'LXXXVII', de Mercè Rodoreda

Núvol negre que t'aclofes
no facis més negre el tany.
Immòbils pensen les tofes:
"La primavera és engany."
Pescador que peix no estrenes
altera un ruixat a penes
llisors de murmuri blau.
I una gota que no mulla
pel ventre verd d'una fulla
rellisca, però no cau.

 

'Ets un sol', de Blai Bonet

Ets un sol. Sempre vas abocant dia.
Font ets de cel que despertes abril
amb el teu peu, la nata més subtil
del camí que s'estrella quan te guia.

¿Quin aire amarg, quin so de gelosia
tens tu, que, tot vessant, mansa i humil,
si et vull beure de llamp uses l'estil,
deixant-me als llavis set penjada, impia?

Per tu me lladra el cor un lamentable
crit negre, com una aigua amortallable.
Líquid lladrar amb passió de cel!

I tot jo mor en soledat obscura.
I a tu et pugen abrils, oh, criatura
capaç de convertir un lladruc en bel.

 

'Primavera', de Núria Albó

Aquest matí, d'amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec
tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

 

'Primavera', de Quim Ponsa

Hem obert persianes i espolsat flassades,
i hem omplert d'aire net els vells pulmons.
Hem obert els ulls enlleganyats com dues magranes
per poder abastar-ho tot sense racons.
També hem afinat curosament l'orella
per tal de no deixar-nos cap soroll.
Ens hem omplert els mots de poesia
i valents ens hem plantat de cara al món.

I tímida i lentament de sota els llençols
ha tret el cap, engalanada i majestuosa...

La reina primavera.

 

'Bon dia Primavera', d'Isabel Barriel

És el sol el teu coixí,

la manta l'herba verda

i les flors al teu destí.

Bon dia Primavera,

has vingut amb els núvols

plens de pluja,
amb el cel de llum farcit,
perfum d'estels cada nit
i dies llargs per gaudir.