Memorial Democràtic. Ruta de l’aeròdrom de Vilatorta

El Memorial Democràtic

És el nom d'una institució de la Generalitat de Catalunya que té per finalitat la commemoració dels fets històrics democràtics compresos entre els anys 1931 i 1980. Aquest període inclou el procés d'autodeterminació de Catalunya durant la Segona República espanyola, la Guerra Civil Espanyola i la revolució a Catalunya, la dictadura franquista i els primers esdeveniments de la transició a la democràcia.

La seva acció posa l'èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes de la dictadura franquista i la repressió exercida contra l'expressió cultural, política i cívica del poble català. Ho fa mitjançant un programa d'actuacions dotat d'un pressupost ordinari que abasta, entre altres camps, la recerca d'informació, la creació d'un banc de dades i la seva difusió, l'homenatge a les víctimes directes o indirectes en tota llur diversitat i l'afavoriment de la participació ciutadana i de les entitats que tenen per objectiu la preservació d'aquests valors.

Patiment, memòria, restauració i reconciliació

A l'altra banda de l'actuació de l'administració hi ha la raó de la seva existència, el poble i, en el cas que ens ocupa, la pal·liació d'un patiment. Aquest sofriment, que pot ser manifest, contingut o silenciat, té com a característica el fet d'haver estat negligit, negat o tret de context pel poder estatal durant decennis.

El dolor negat no es restaura, s'allarga en el temps i es transmet en l'entorn social com una ombra consirosa a través de silencis i tristors. Heretat per les generacions posteriors, és viscut, sovint, com un dol sense base ni causa. Captius d'aquesta roda de transmissió, les persones afectades per les conseqüències morals d'aquells fets necessitem restaurar el passat tot revertint la política d'invisibilització del dolor. Malgrat els anys passats, procurem traslladar l'experiència d'aquest patiment a un llenguatge que pugui ser entès pel conjunt de la societat, per l'Estat successor de la dictadura, pels seus estaments jurídics i per les persones que els regeixen.

Més enllà de la necessitat imperiosa de justícia i de reconeixement, de fórmules legals i disquisicions acadèmiques hi ha un esquema de superació d'aquest dol sense el seguiment del qual no és possible el guariment: la restauració interior, la comprensió, passa per un procés de conscienciació que suposa, primer, l'acceptació del malestar i dels seus símptomes, després, la identificació de la cadena personal de transmissió del dolor i la identificació de les formes simbòliques que aquest ha pres. La visita als indrets on s'esdevingueren els fets dolorosos i la vivència que se'n deriva pot afavorir la reconciliació interior. És un fenomen de característiques simbòliques que ajuda a desfer els nusos dels sentiments.

És per aquest motiu que el Memorial Democràtic ha impulsat l'habilitació d'itineraris en escenaris significatius. És un recurs que pot ajudar a la comprensió dels orígens d'aquestes emocions, més encara si hi afegim els efectes saludables del contacte amb la natura.

Presentació

Catalunya, pel seu pes econòmic, vital i simbòlic, va tenir un paper determinant en la Guerra Civil Espanyola. Encara no en som prou conscients, però el procés d'autodeterminació iniciat el 1931 amb l'Estatut d'Autonomia de Núria, tot i que radicalment escapçat per les Corts espanyoles, va ser el factor clau de la rebel·lió militar de Franco. El lema "Una, grande y libre" ho deixava palès per a la posteritat. Per això l'ofensiva militar es va revestir amb un caràcter de croada ideològica i de càstig moral.

A aquesta tenebrosa causa respon el paper jugat pels bombardejos efectuats sobre la població civil. Es calcula que a Catalunya van arribar a operar 370 avions del bàndol feixista, bàsicament italians i alemanys, mentre que els aparells republicans van sumar, en el moment de més presència, 160 unitats. El càstig infligit a les poblacions va ser particularment cruel, amb freqüents bombardejos punitius, com el que va sofrir Barcelona els dies 16 i 18 de març de 1938, que va causar un miler de morts, o Granollers, el dia 31 de maig del mateix any, amb un resultat funest de 224 morts. A Osona, entre el desembre de 1938 i el gener de 1939, les bombes van provocar dotzenes de morts a Vic, Manlleu, Sant Quirze de Besora, Centelles, Hostalets de Balenyà i altres localitats.

En aquest context de por i de dolor, inscrit dins dels plans defensius de les Forces Aèries de la República (FARE) i de la Generalitat, l'1 de juny de 1938 s'emprenia la construcció del camp d'aviació del pla de la Quintana, on conflueixen els municipis de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga.

Sant Julià de Vilatorta tenia 1.061 habitants el 1936; d'aquests, 22 perderen la vida per causes directament relacionades amb el conflicte, 5 van ser executades per la repressió de la rereguarda i 6 per la franquista.

L'itinerari

El recorregut que es proposa connecta diversos elements de les antigues instal·lacions de l'aeroport: refugis, alguns d'ells visitables, les ruïnes consolidades d'un hangar i un polvorí. El camp d'aviació va desaparèixer immediatament després d'acabada la guerra.

Traçat de fàcil seguiment, de desnivell molt suau, apte per a tots els perfils i ben senyalitzat. Hi ha alguns punts amb escales, corriols estrets i amb pendent que no són transitables amb cadira de rodes i difícils de seguir per persones amb problemes de desplaçament. Es poden rodejar amb l'ajuda de vehicles o adaptant el traçat. Els temps de pas no compten les parades de cap mena.

El punt de partida és a Sant Julià de Vilatorta, Osona. S'hi accedeix des de la carretera C-25, l'Eix transversal, per la sortida cap a l'N-141-d i la BV-5201.

• 0,00 km (577 m). Sant Julià de Vilatorta. Aparcament del Parc de les Set Fonts. Plafó explicatiu de l'itinerari. Se surt per l'ample camí de terra en direcció a ponent (W), deixant el parc a mà dreta (N). Es conflueix amb la carretera BV-5202 a Vilalleons, que s'ajunta al camí des de l'esquerra (S). Es continua endavant (W).
• 0,27 km (588 m), 0 h 4 min. Es deixa la carretera i es gira a la dreta (N) prenent el camí d'Alta-riba.
• 0,67 km (576 m), 0 h 10 min. Bifurcació enfront del mas del Pla d'Alta-riba. Es continua per la dreta (N), deixant la casa a l'esquerra (W). Cent trenta metres més endavant, a la banda esquerra del camí, sota un marge i a nivell de terra, hi ha l'entrada del refugi del Pla d'Alta-riba, no restaurat i, sovint, difícil de localitzar a causa de la bardissa.
• 0,94 km (567 m), 0 h 14 min. S'és davant del recinte de la gran masia d'Alta-riba. Es continua cap a la dreta (N). Abans del pont que travessa la riera de Sant Julià, es deixa el camí i es gira a l'esquerra (W), vorejant el recinte de la masia i mantenint la riera a la dreta. S'entra al terme de Calldetenes, on es conflueix amb l'itinerari "Ruta dels Molins". Es passa pel costat del vell Molí d'Alta-riba (a mà esquerra; conserva part de la maquinària) i de la font Vermella. Es pugen unes escales i se surt al camí de Riudeperes a Alta-riba, que se segueix cap a la dreta (W). Al sud, a mà esquerra, s'estén la planúria de la Quintana, que albergà l'aeròdrom republicà. Es desemboca a la pista asfaltada del Nadal, mas que es deixa a la dreta. Es continua endavant (W)
• 1,60 km (546 m), 0 h 23 min. Bifurcació. Es gira a l'esquerra (S) seguint la pista asfaltada, recte cap al sud, deixant la masia del Roure a mà dreta i un trencall a l'esquerra que du al refugi de la Font del Vern, situat més enllà de les naus (a 220 m, aquí no comptabilitzats). Una mica més endavant s'acaba l'asfalt. Cal seguir la senyalització. El camí entra en l'àrea que va ser ocupada per l'aeròdrom.
• 2,31 km (571 m), 0 h 33 min. Es desemboca en l'antic camí ral de Vic a Sant Julià de Vilatorta, davant de la masia del Tei. Es gira a la dreta (W). El camí gira al S de nou i es deixa, a mà dreta (W), l'accés a la Casa Nova de la Sauleda.

  Sant Julià de Vilatorta. Pla de la Quintana. FOTO: Catalunya-Palau Robert

   

• 2,70 km (568 m), 0 h 39 min. La Sauleda. Bifurcació. Cal continuar pel trencall de la dreta (SW). Si s'anés cap a l'esquerra (130 m al SE) es connectaria amb el camí de tornada just en el lloc on hi ha el refugi de la Sauleda.
• 3,21 km (572 m), 0 h 46 min. Es passa l'autovia C-25 per sota. Una mica més enllà es deixa a la dreta (W) l'accés a ca l'Aimeric. Se surt a una pista transversal davant de can Goules, es gira a la dreta (W) i es desemboca en una cruïlla. Cal prendre el brancal de l'esquerra (SW) seguint els indicadors de la ruta, deixar can Rumia a l'esquerra i sortir a una pista asfaltada.
• 4,02 km (578 m), 0 h 58 min. Carretera de Santa Eugènia de Berga a Sant Julià de Vilatorta, asfaltada. Es pren cap a l'esquerra i, en ser al costat del mas de l'Omeda (punt 4,34 km), s'abandona i se segueix recte per una pista de terra (a l'esquerra del camí, al NE, hi ha el refugi de l'Omeda I, la visita al qual no incloem en el recorregut).
• 4,55 km (580 m), 1 h 6 min. Refugi de l'Omeda II, restaurat. Es tracta d'un dels tretze refugis denominats "elementals" construïts al voltant de l'aeròdrom.
  Aquests amagatalls s'assentaven en llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància. La frondositat de la roureda permetia mantenir els avions al resguard i controlats. Estan construïts amb totxo massís i tots tenen les mateixes dimensions: dues entrades de 60 centímetres d'amplada i un passadís transversal de 7 metres de longitud, 80 centímetres d'amplada i 190 d'alçada, amb sostre de mitja volta. La longitud de les entrades depèn del desnivell del terreny.
• Se segueix camí enllà; 330 m després es deixa a mà dreta (W) l'accés al Molí del Llopard. Al cantó nord, a l'esquerra de la marxa, a l'altra banda del bosc i arran de camps, hi ha el refugi del Llopard (a 60 m lineals, visita no comptabilitzada en aquesta descripció); una mica més enllà es veu, a la dreta, el pou de la font del Llopard, situat enmig d'un camp.
• 5,17 km (581 m), 1 h 15 min. Refugi de Camp o de l'Estat Major, a l'esquerra del camí. Es continua endavant, es passa pel costat del que va ser una caseta d'aguait destinada a la vigilància i, poc després, a mà dreta (SE) hi ha el polvorí. Immediatament, es desemboca al camí que comunica el mas de l'Espina amb el del Llopard, que es pren cap a l'esquerra (NW), fent un gir de 180 graus.
  Cada aeròdrom tenia el seu refugi de Camp, que era de característiques antiaèries i s'utilitzava per desplaçar-se amb seguretat des de la seu del comandament fins a la pista d'aterratge. En aquest cas el refugi tenia una altra funció: anava des de la casa del Llopard, seu del cos d'aviació, fins al polvorí.
  Excavat en un sediment de sauló, el polvorí està construït totalment de formigó, amb una galeria central de 22 metres de longitud i quatre de laterals, dues a l'esquerra i dues a la dreta, de 10,5 metres de longitud cadascuna. Fan 1,50 metres d'amplada i 2 d'alçada i tenen el sostre de mitja volta. A l'interior s'emmagatzemaven les bombes que transportaven els bombarders muntats als hangars de la Carrera i del Casal.

  Calldetenes. Sant Martí de Riudeperes. FOTO: Catalunya-Palau Robert

   

• 5,42 km (589 m), 1 h 19 min. Es deixa el camí per prendre un corriol a mà dreta (NE). Es puja a un camp de conreu, que es travessa seguint la mateixa direcció fins a sortir a la pista d'accés a can Llopard, on es gira a la dreta.
• 5,86 km (602 m), 1 h 26 min. Carretera BV-5202 de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons, que es pren cap a l'esquerra (N). Es passa l'autovia C-25 per un pont. Just a l'altra banda, a mà dreta, hi ha la petita urbanització del Casal. En aquest lloc hi havia un hangar d'estacionament i reparació d'avions. Es continua carretera enllà utilitzant, ara, un carril bici segregat.
• 6,80 km (590 m), 1 h 40 min. Entrant a la dreta (E) hi ha una esplanada on es poden veure les restes del que queda de l'hangar de la Carrera. Tenia una forma rectangular de 23,1 metres d'amplada i 50 de llargada. Es va construir amb 15 pilones de formigó a banda i banda que subjectaven un armat d'acer, i es va recobrir amb una lona verda que formava un sostre semicircular. A l'interior s'hi van muntar els bombarders Tupolev SB-2.
• Es retorna a la carretera i es continua uns metres més en direcció a Sant Julià. Tot seguit es troba un trencall a l'esquerra (W-NW) senyalitzat cap a la Casa Nova del Ribé (River) que cal prendre abandonant la carretera. Es deixa la masia a la dreta.
• 7,68 km (572 m), 1 h 52 min. Trencall a la dreta, que cal prendre cap al NE. Immediatament, al costat dret (E), hi ha el refugi visitable de la Sauleda. Seguint la pista, l'itinerari es dirigeix ja al final del seu recorregut creuant, primer, el polígon industrial de la Quintana per desembocar a la carretera BV-5201, on es retroba el traçat de l'anada, que es desfà fins a l'origen
• 8,70 km (577 m), 2 h 7 min. Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Final del recorregut.

L'esforç efectuat per la República i la Generalitat de Catalunya es va veure superat totalment pel suport dels governs d'Itàlia i d'Alemanya a l'aviació franquista. Sense pràcticament ajuda internacional com a resultat de les mesures no intervencionistes i amb el boicot actiu de França, la República es va veure obligada a la compra d'aparells, enginys i tecnologia a preus exagerats. La majoria d'avions procedien de la Unió Soviètica; es calcula que se'n van adquirir un total de 800. Les FARE van desaparèixer en acabada de la guerra.

Avions presents a l'aeròdrom de Vilatorta

Polikarpov I-16, dit "Rata" o "Mosca"

D'origen soviètic, va estrenar-se en combat a la Guerra d'Espanya i romangué en servei fins al 1942, en plena Guerra Mundial. Els aparells, desmuntats, eren transportats en vaixell, lliurats a les FARE i enquadrats com a unitats independents. Normalment agrupats en sis esquadrilles —set durant la Batalla de l'Ebre—, englobaven personal soviètic, espanyol i procedent de les Brigades Internacionals. En les etapes finals de la guerra, les tripulacions estaven formades per personal nadiu.

Polikarpov RZ, dit "Natatxa"

Últim membre de la família R-5. La cabina del pilot quedava semitancada mitjançant panells laterals transparents i plegables. Excepte quan feia ús de la seva metralladora mòbil de 7,62 mm, l'observador s'acomodava sota una coberta que comprenia una secció fixa i una altra de lliscant. La planta motriu consistia en un motor Mikulin M-34N. El seu disseny havia començat el 1933 i la seva producció es va acabar a la primavera de 1937, després d'haver-se'n muntat 1.031 exemplars.

Tupolev SB-2, dit "Katiuska"

Bombarder lleuger bimotor, un aparell avançat en el seu moment i el primer avió modern produït massivament a la Unió Soviètica. Anomenats "Katiuska" pels republicans i "Martin Bomber" o "Sofia" pels franquistes, el SB-2 era un monoplà amb ala mitjana de tipus "cantilever" (en forma de voladís, sense tirants ni suports addicionals de cables ni puntals), íntegrament metàl·lic i amb tres o quatre tripulants. Els primers avions de sèrie estaven propulsats per motors lineals Klimov M-100 (Hispano-Suïssa fabricat sota llicència) de 750 HP, substituïts al final pels M-103 de 1000 HP.

Informació i visites

Itinerari impulsat pel Consell Comarcal d'Osona i els Ajuntaments de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga, amb el suport de l'aleshores Subdirecció General de la Memòria i Pau de la Generalitat de Catalunya.

Podeu descarregar-vos els fulletons i díptics informatius de la ruta al web de Memorial Democràtic.

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn

Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!

• Planificar la sortida

Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.

• Anar amb companyia

Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.

• La meteorologia

Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola

Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...

• El material

Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.

• Conviure i gaudir

Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.