De Bellver de Cerdanya a Porta pel Camí dels Bons Homes

Es tracta d'una ruta internacional senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 107, amb marques de pintura de color blanc i vermell, banderoles direccionals i indicacions informatives que disposa de serveis d’allotjament i de transport (cal consultar el web específic de la ruta).

El catarisme va ser un corrent religiós i social basat en el retorn als valors del cristianisme primitiu. Va sorgir a Bulgària i durant els segles XII i XIII s'estengué per l'Imperi Germànic, la Provença, el Llenguadoc i el Pirineu.

La història dels càtars està molt relacionada amb el rumb de la Catalunya medieval. De fet, la monarquia franca va veure en la croada càtara l'excusa per a la seva expansió vers al sud a despit de l'embrionària nació occitanocatalana que, probablement, s'hagués acabat formant.

La derrota de Muret (1213), on va morir Pere I de Catalunya i Aragó, va significar l'inici del declivi del catarisme i un canvi substancial de la política catalana, que, durant el regnat de Jaume I, va girar-se al sud i al mar, vers els actuals País Valencià i les Illes Balears.

En aquest recull, s'explica el tram a peu que discorre entre Queralt (Berguedà) i Porta (Alta Cerdanya), repartit en quatre etapes que sumen 110 km de recorregut, uns 5.000 m de desnivell acumulat en pujada i 4.600 m de baixada.

S'hi afegeix una variant d'hivern de dues etapes que duu de Bellver de Cerdanya a Porta passant per la vall de Querol. Cal tenir en compte que en el període comprès entre finals d'octubre i mitjan maig les parts altes de la travessa estan cobertes de neu i ofereixen condicions d'alta muntanya. Finalment, hi ha alternatives per seguir el camí a cavall i amb bicicleta de muntanya.

Quarta etapa

La travessa entre Berga i Porta s'ha dividit en quatre etapes. L'envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams o bé escurçar-ne el recorregut.

Aquesta quarta etapa, especialment llarga i dura, es pot escurçar, per exemple, fent-se transportar amb vehicle fins al punt on el camí deixa la carretera d'Ardòvol a Coborriu. Aleshores, el trajecte quedaria reduït a 25 km i 7 h.

Encamp. La Portella Blanca | Cedida

Descripció:

0,00 km (1.028 m). Bellver de Cerdanya, oficina d'informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a la plaça de Sant Roc. Per l'avinguda de Pere Sicart i creuant, després, el riu Segre, cal dirigir-se cap al NO fins a la carretera N-260 de Puigcerdà a la Seu d'Urgell. Es travessa la carretera i es continua en pujada pel carrer de l'altra banda en direcció NO deixant a la dreta (NE) la variant hivernal del Camí dels Bons Homes. Es creua el barri de la Carretera. Passades les cases, el camí gira a ponent.

0,85 km (1.010 m), 0 h 13 min. Se surt a la carretera N-260, que se segueix a ponent durant 350 m fins que s'abandona per prendre una desviació de la dreta (NO). Es travessa un polígon industrial fins que se surt de nou a la carretera, que ara es creuarà.

2,09 km (1.029 m), 0 h 30 min. Es travessa la carretera N-260 i es continua en direcció O per la pista que surt a l'altra banda. Es creua el pla del Jonquet, es deixa a mà esquerra (S) el molí de la Clota i se surt a una cruïlla (km 3,02, 1.001 m), des d'on, fent una ziga-zaga, es continua cap al S i després es tomba, de nou, a ponent. Més enllà, passada una hípica, es gira al NO i es desemboca a la carretera general.

3,91 km (1.013 m), 0 h 56 min. Es travessa per darrer cop la carretera N-260 i, vorejant un càmping que queda a l'esquerra, es puja per una pista asfaltada en direcció a la població de Prullans, on s'entra pel Camí de Pernades.

5,07 km (1.106 m), 1 h 17 min. Prullans, a l'extrem O del nucli urbà: cruïlla entre els carrers del Camí de Pernades i Major. Es deixa el poble a la dreta (E) i es gira a ponent. Es creua el torrent del Prat de Vià i s'ascendeix cap al llogarret de Satanut, l'accés al qual es deixa a la dreta (E) al km 5,87 (1.145 m) del recorregut. Es continua ascendint recte (NO).

6,97 km (1.287 m), 1 h 54 min. A tocar del poble d'Ardòvol, se surt al camí asfaltat que uneix aquest nucli amb les masies de la Serra. Es tomba a la dreta (N) seguint l'asfalt, es voreja la població, que queda a la dreta, i, un cop a la sortida, es gira a l'esquerra (O) seguint per la carretera de Coborriu de la Llosa. Es passa per la collada d'Ardòvol (km 7,65, 1.329 m; magnífica panoràmica sobre la baixa Cerdanya) i es prossegueix cap al N carretera enllà.

9,22 km (1.404 m), 2 h 32 min. Bifurcació. Es deixa la carretera i es pren una pista que descendeix a l'esquerra. Immediatament després, es creua el torrent de Coborriu i, fent una ziga-zaga, es reprèn la pujada cap al NO i se salta el llom que separa aquesta vall de la del riu de la Llosa, que ja no es deixarà fins a franquejar el coll de la Portella Blanca.

11,60 km (1.419 m), 3 h 06 min. El Vilar, nucli rural. Es travessa el riu de la Llosa per un pont. A l'altra banda, davant del saltant d'aigua del molí del Vilar, es gira a la dreta (N), se surt a una pista i es continua a la dreta (N) enfilant-se, ara suaument, pel fons de la vall. Més amunt, es creua la pista asfaltada de Coborriu al Vilar (km 11,99, 1.429 m) i es passa la borda del Gasconet (km 12,80, 1.464 m), on el camí dibuixa una ziga-zaga.

13,13 km (1.503 m), 3 h 33 min. Cal parar compte en aquest punt. Es deixa la pista principal i s'agafa el camí de la dreta (NE i E), es travessa el riu per un pont i, fent un tram de pujada més pronunciada, es desemboca a la pista que discorre pel marge E de la vall (km 13,53, 1.527 m), que es pren a l'esquerra (N).

14,72 km (1.607 m), 4 h. Es deixa a l'esquerra l'accés a can Jan de la Llosa, masia notable i el darrer indret habitat de la vall. Se segueix per la pista cap a la dreta (N/NE). El pendent augmenta per tal de superar el ressalt que duu a una coma plana ocupada per prats (un calm, en termes pirinencs). A l'esquerra (O), pot veure's sobre la roca les ruïnes del castell de la Llosa. Al final de la coma (km 16,60), un altre ressalt obliga el camí a fer una ziga-zaga. A dalt, es continua avançant cap al N. S'és ja a 1.800 m d'altitud i el paisatge canvia prenent una fesomia d'alta muntanya.

19,23 km (1.976 m), 5 h 23 min. Es travessa el riu de la Llosa per un pont: s'és ja en ple ambient alpí. Al cap d'un quilòmetre i mig, el camí, que a poc a poc s'ha anat fent estret fins a esdevenir un corriol, gira a l'esquerra, a ponent, dirigint-se a Vallcivera, a l'altra banda de la qual hi ha Andorra.
 

20,82 km (2.063 m), 5 h 50 min. Bifurcació. Es deixa un trencall que se'n va a l'oest (per on s'esmuny, també, el sender GR 11) i es torça al N, a la dreta, per creuar el rierol de Vallcivera per un pont. Es discorre per un terreny de prats i rocam, on les referències són poc precises i el camí, sovint, poc marcat. En cas de boira, quan els senyals blancs i vermells esdevenen poc visibles, cal extremar el sentit de l'orientació al màxim. Cent setanta metres més enllà, es deixa a l'esquerra la cabana dels Esparvers, un precari abric en cas de mal temps. El sender tomba fortament a la dreta (SE), després es dirigeix a l'est i, 100 m més enllà de la cabana, al N/NE (a l'esquerra). S'ascendeix suaument per la vall d'Engaït mantenint el riuet a mà dreta.

22,40 km (2.206 m), 6 h 20 min. Es travessa el riuet d'Engaït i el camí continua cap al N/NE. Durant una estona, fins passada la Portella Blanca, s'és en terra andorrana.

23,80 km (2.365 m), 6 h 50 min. Comença l'ascensió final. El corriol descriu ziga-zagues per superar la Portella Blanca, ben visible a llevant des d'aquest punt, a mà dreta segons la direcció que es duia fins ara.

24,93 km (2.515 m), 7 h 17 min. Coll de la Portella Blanca. És el punt més alt del Camí dels Bons Homes. Pas fronterer: per l'altra banda, a la comarca de la Cerdanya Nord, ja dins l'Estat francès, s'estén majestuosa l'àmplia vall de Campquerdós en direcció a llevant, presidida pels altius cims del Puigpedrós (2.914 m), Roc Colom (2.686 m) i Peiraforca (2.647 m). Cal baixar en direcció E. El camí, ben fressat, va a cercar el fons de la vall per un terreny franc mantenint-se a l'esquerra del riu. Tres quilòmetres més avall, se sortegen els estanys Gros i Petit -pràcticament colmatats, replens de materials d'al·luvió- tot creuant a l'altra banda del riuet per retornar, al cap de poc, a l'altre costat.

30,14 km (1.936 m), 8 h 35 min. Es deixa la cabana de Campcardós a la dreta, que pot servir d'aixopluc en cas de necessitat. Es continua davallant mantenint a mà dreta el riu, un corrent cada cop més cabalós i brugent que, més avall, forma petites cascades.

32,26 km (1.730 m), 9 h 05 min. Confluència amb el camí de la baga de Santou, provinent de Querol, per on discorre la variant d'hivern del Camí dels Bons Homes.

34,15 km (1.511 m), 9 h 35 min. Porta, darrera població de l'Alta Cerdanya abans del coll de Pimorent. S'accedeix al poble passant pel pas soterrat del tren. Final de les etapes catalanes del Camí dels Bons Homes. A partir d'aquí, el recorregut salta el coll de Pimorent i s'endinsa per terres occitanes arribant en quatre jornades a Montsegur i després a Foix tot discorrent per Merenç de las Vals (Merens-les-Vals), Acs dels Tèrmes (Ax-les-Termes), Orlu, Montelhó (Montaillou) i Comús. La línia de tren -l'estació és a tocar del poble- pot servir d'enllaç amb la Tor de Querol i Puigcerdà.