Entre telers i torres de l'amo, les colònies industrials del Llobregat

Visitar una colònia tèxtil és fer un viatge al passat, aclucar els ulls, tornar-los a obrir i haver-se transportat a una altra època. Tal com si ens endinséssim en una sèrie o en una pel·lícula ambientada a finals del s. XIX i primers del XX, recórrer les colònies industrials del Llobregat és això, entrar a un túnel del temps que ens trasllada a un món pretèrit.

Mira totes les fotos de les colònies industrials del Berguedà.

I és que a les terres del Baix Berguedà hi ha una concentració de colònies industrials única. Quinze colònies en poc més de vint quilòmetres ens donen pistes de la importància que va venir la indústria tèxtil al Berguedà, totes elles, entre Puig-Reig i Berga, col·locades estratègicament a tocar del pas del riu Llobregat per aquesta comarca de la Catalunya Central i que conformen un conjunt patrimonial d'un gran valor històric que ens fa reviure un dels capítols més transcendentals de la industrialització al nostre país.

Ordenades alfabèticament, Cal Bassacs, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Metre, Cal Pons, Cal Prat, Cal Riera, Cal Rosal, Cal Vidal, El Guixaró, La Plana, L'Ametlla de Casserres, L'Ametlla de Merola, Viladomiu Nou i Viladomiu Vell, comparteixen elements comuns, però, al mateix temps, cadascuna d'aquestes colònies té unes característiques singulars que la distingeix de les altres, cadascuna amb una personalitat única que, encara ara, es respira i percep.

Els trets comuns són evidents, totes elles tenien la mateixa missió i la mateixa estructura: un espai industrial amb grans fàbriques, les xemeneies de les quals segueixen sent far i reclam que fa que les localitzem de lluny. Unes fàbriques amb uns elements característics com la resclosa, el canal i la turbina, que permetien transformar l'aigua del riu en l'energia que feia moure tot l'engranatge de les maquinàries. I un espai destinat a l'habitatge dels obrers, ja que els amos de les fàbriques ho tenien claríssim i per això van muntar el que coneixem com a sistema colonial, en el qual els treballadors i les seves famílies ja no necessitaven per res sortir d'aquestes colònies.

Per això a cada colònia, a banda de la fàbrica i els habitatges, hi trobem una església, un teatre, un cafè, una escola, un safareig, un espai per a botigues de peix, de carn, de pa... i unes discretes zones esportives i d'esbarjo, presidint tot això, des d'un punt alçat, és clar, la torre de l'amo, un edifici d'una arquitectura exquisida, una construcció espectacular amb totes les comoditats i modernitats de l'època que deixaven ben clar qui era l'amo i qui era l'obrer, una diferència entre habitatges tan pròpia de finals de s. XIX i primers de s. XX com també ho era la vida d'uns i d'altres.

Això sí, si bé totes aquestes colònies partien d'un mateix patró de tall i d'un mateix ideari i sistema, és cert que també eren ben diferents entre elles, marcant el caràcter i l'estil dels seus propietaris. És per això que passejant d'una a l'altra les diferències són ben evidents. Per exemple, voltar pels carrers d'unifamiliars de dos pisos de parets de blanc immaculat i torretes florides de l'Ametlla de Merola ens evoca a un passeig per un poblet remot de la costa catalana, completament diferent dels edificis d'habitatges de Cal Marçal, de maons i amb una estètica molt més industrial.

L'activitat frenètica d'aquestes indústries a la llera del riu Llobregat, però, va quedar frustrada amb la crisi que va afectar severíssimament el sector tèxtil a Catalunya i aquestes fàbriques van acabar la seva activitat entre els anys 80 i 90 del segle passat, acabant també amb l'esplendor de primers de segle quan, en alguna d'aquestes colònies hi podia arribar a haver una concentració de més d'un miler de treballadors i les seves respectives famílies.

Avui dia, malgrat el pas del temps i l'abandonament d'aquells qui en foren amos, són espais que encara bateguen. En algunes colònies hi viuen els descendents d'aquells obrers de primers de segle passat, a d'altres hi ha espais destinats a museïtzació i centres d'interpretació del que s'hi va viure i és que és parada imprescindible fer una visita a la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, a Gironella, o un passeig entre telers de la Colònia Vidal de Puig-Reig i, fins i tot, d'algun espai se n'ha apoderat l'art contemporani i acull el projecte Konvent que, sorgit de les runes de la colònia industrial de Cal Rosal, s'ha convertit en un centre artístic multidisciplinari de referència arreu d'Europa.

Embriagar-se d'aire pur, xopar-se de la tranquil·litat i pau que s'hi respira avui en dia, tancar els ulls i despertar-se en un altre món, en un altre temps i preguntar-se on i com vivien els treballadors, on estudiaven els seus fills o amb què s'entretenien en les poques hores lliures que tenien, descobrir com eren les cases dels amos, com eren els telers que sorollaven dia i nit o com repicaven les campanes de les seves esglésies... tot això és possible de viure i reviure deixant-se portar Llobregat avall.