Llegendes de Catalunya: Les bruixes del Lluçanès

Gairebé cada indret de Catalunya té la seva llegenda, però avui fem parada al Lluçanès, un altiplà a cavall del Berguedà i Osona, un indret poc poblat, rural, amb petits pobles de pedra i masies aïllades, que fins fa pocs anys era poc accessible.

Aquest aïllament el va convertir en un territori misteriós, ple d'històries de bruixeria que es mouen entre la llegenda i la realitat històrica. El seu record encara continua viu en aquestes contrades.

Les bruixes eren primerament dones que feien rituals relacionats amb la natura i la fertilitat, creadores de remeis fets a partir d'herbes i altres elements naturals. A partir de l'edat mitjana tribunals eclesiàstics i civils comencen a qüestionar aquests costums, és aleshores quan aquestes dones són perseguides i passen de ser remeieres a ser jutjades com a dones perilloses per fer males pràctiques. El punt àlgid de persecució es produeix entre el 1616 i el 1622.

Les bruixes el Lluçanès i la Gola de les Heures

Un els indrets vinculats a la bruixeria al Lluçanès és la Gola de les Heures, un antic espai de trobada de les bruixes, a la vall de la riera de Merlès.

Les rieres sempre han anat acompanyades d'històries relacionades amb éssers fantàstics com els follets, les dones d'aigua i altres personatges d'arrel sobrenatural, i la Gola de les Heures és un indret esmentat en les declaracions de diverses dones, processades per bruixeria, com un punt de trobada per fer-hi els samaniats, tal com s'anomenaven en aquesta zona els akelarres, reunions on les bruixes feien diversos rituals, indrets com aquests, allunyats de qualsevol nucli de població, eren els preferits per fer-hi les seves activitats d'amagat.

Aquesta gola es caracteritza per ser un congost profund, amb parets i roques de formes sinuoses resultat de l'erosió feta per l'aigua. Un indret ombrívol i misteriós, amb ressons de les antigues reunions de bruixeria i també d'altres llegendes com la que explica que una persona va voler comprovar la fondària de la gola, i per calcular-ho, va agafar una pedra pesant i la va lligar amb una corda. Aleshores, una veu sorgida des del fons li va advertir que per molta corda que deixés anar mai trobaria el fons de la gola.

Aquest indret és un exemple dels indrets aïllats on es reunien les bruixes, però al Lluçanès hi ha d'altres espais en plena natura identificats com a punts on, segons la tradició, es feien samaniats: les Goles de Fumanya, situades a la vora de la riera del Lluçanès, la font del Bou, al terme de Lluçà, o el pla de les Bruixes i la plaça Balladora, al terme de Sant Bartomeu del Grau.

Més sobre bruixeria

A més, a Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès, hi trobem el Centre d'Interpretació de la Bruixeria. En aquest espai es posen en relleu els principals costums de les bruixes, en especial les del Lluçanès, el context històric en què van viure i es fa un repàs dels fets més destacats relacionats amb la bruixeria. L'exposició compta amb elements escenogràfics i audiovisuals que fan la recreació del judici a una bruixa i també d'un samaniat, és a dir, un akelarre.

Sense oblidar que el Serrat de les Forques és un dels escenaris de la Fira de les Bruixes, el principal esdeveniment festiu que se celebra cada any, per Tots Sants, a Sant Feliu Sasserra. Durant aquests dies, el poble torna al segle XVII per recordar el món misteriós de la bruixeria i els fets històrics ocorreguts al voltant de les bruixes.

FONT: femturisme.cat