Al marge esquerre del riu Llobregat es troba Sant Feliu de Llobregat, capital de la comarca del Baix Llobregat. El seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern a l'est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló a l'oest i Sant Joan Despí al sud.
Per trobar els orígens de la vila cal traslladar-se fins a la prehistòria, i és que està documentada la presència humana dins del terme des d'aquesta època, com ho demostren les restes materials paleolítics a Can Albareda i del neolític, a la cova de l'or o dels encantats, al vessant sud del Puig d'Olorda. També es trobaren restes ibèriques i romanes en diferents indrets com les Grases o la plaça de la Vila.
En temps dels romans i durant part de l'Edat Mitjana Sant Feliu es deia Ticiano, Tiano o Micano. Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins a l'any 1002 en què és recollit com a Sancti Felicis, en un document dipositat al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'origen d'aquesta denominació era l'existència d'una ermita dedicada a aquest sant.
Els punts d'interès són nombrosos, destacant el Palau Falguera -conjunt històric del XVII de gran bellesa-, la catedral de Sant Llorenç, l'illa de cases modernistes del carrer Bertrand o l'Ermita de la Salut.
Els espais de natura i un gran nombre de parcs també caracteritzen el municipi. Entre d'altres, el Parc Torreblanca, 12 hectàrees amb construccions d'estil romàntic-noucentista i jardins, el Nadal, el Llobregat, la Torre del Roser i l'Europa, a més del Parc de Collserola, pulmó verd compartit amb altres municipis.