Nascut a Barcelona, el 1912, Pujol va experimentar de primera mà els horrors de la guerra civil, i el posterior règim franquista. Provinent d’una família liberal i d’esquerres, rebutjava el totalitarisme i el feixisme que en aquell moment es començava a apoderar d’Europa. Quan va esclatar la segona guerra mundial, va decidir presentar-se com a espia per al servei d’intel·ligència britànic, en aquell moment, l’única força opositora als alemanys. Els britànics, però, el van rebutjar, a causa de la seva inexperiència en el món de l’espionatge i la seva incapacitat de parlar anglès.
Pujol, però, era el mestre dels estafadors. Va oferir els seus serveis a l’exèrcit alemany, simulant ser un oficial espanyol fanàtic del nazisme. Amb poc temps, Pujol va passar a ser un simple granger, a ser un dels espies més valorats de l’exèrcit alemany. Pujol va enganyar els nazis, fent veure que es trobava a Londres, tot i no haver trepitjat mai la capital anglesa. Gràcies a l’ajuda d’un mapa de la xarxa ferroviària anglesa, i des de la seva residència a Lisboa, Portugal, l’espia es va inventar una xarxa de 27 espies ficticis, que, repartits per la Gran Bretanya, li subministraven informació sobre els suposats moviments de l’exèrcit aliat.
Veient el seu potencial, el servei d’Intel·ligència britànic, l’MI5, va acceptar finalment l’espia barceloní, després de rebutjar-lo 5 vegades. L’espia es va traslladar, ara sí, a Londres, on va passar a ser un doble agent, anomenat GARBO pels Britànics, ja que el consideraven “el millor actor del món”. Durant els moments més tensos de la guerra, Pujol va mantenir enganyats els nazis, enviant-los informació falsa o real, però que la rebien massa tard. Garbo, fins i tot, va haver de simular la “mort” d’un dels seus espies inventats, per justificar la falta d’informació dels moviments de les tropes aliades estacionades a Glasgow. El govern britànic va col·laborar amb aquesta mentida, publicant un falç obituari al diari, convencent fins i tot als alts oficials nazis, que van visitar la vídua del “difunt”.
Tot i així, la mentida definitiva de Joan Pujol va arribar el penúltim any de la guerra. L’exèrcit aliat preparava la invasió de França, i tenia molt present que l’exèrcit alemany n’estava al corrent. Si els alemanys arribaven a saber el lloc exacte on els exèrcits desembarcarien, els aliats fracassarien i segurament, perdrien la guerra. Gràcies a les seves tècniques de manipulació, Pujol va convèncer els nazis que el desembarcament tindria lloc al Pas de Calais, i no a Normandia. Els va explicar que els aliats tenien unes tropes especials anomenades FUSAG, unes tropes que no existien. L’enginy de Pujol va acabar convencent el mateix Hitler, que va enviar els seus reforços a Calais i no a Normandia, com estava previst. Així doncs, gràcies a la destresa d’un barceloní de 32 anys, mentre els aliats desembarcaven a Normandia, la major part dels nazis estaven palplantats a Calais, esperant un desembarcament que mai no passaria.
Joan Pujol Garcia és, a dia d’avui, l’única persona que té la distinció d’haver rebut una creu de ferro alemanya i haver sigut nomenat membre de l’Orde de l’Imperi Britànic.
Aquest és només un petit tast de la increïble vida d’aquest català, que va salvar més de deu mil vides i va ajudar a guanyar la guerra.