Segarra
La Segarra m'agrada
A l
La Segarra és una comarca de l'altiplà interior central de Catalunya, el cap de comarca de la qual és Cervera. Terra de secà, el clima és continental, amb hiverns freds i estius càlids, i el paisatge predominant són els camps de cereals, alternats amb petits relleus amb alzines i roures.
Les parets de pedra seca dels marges de contenció de terres per tal d’evitar els xaragalls són característiques de la Segarra i dibuixen un paisatge de caire inconfusible, al qual cal sumar-hi els castells, torres, cases fortes i viles closes que s'alcen per tota la comarca, motiu pel qual s'ha anomenat la comarca "Terra de Castells".
Les fortificacions de la Segarra tenen el seu origen a l'Edat Mitjana, en el context de l'expansió dels comtats catalans sobre la Marca o frontera Superior d'Al-Andalus, durant els segles XI-XII.
A diferència d'altres fortificacions d'origen medieval del país, però, els castells, cases fortes i viles closes de la Segarra van romandre habitats i actuant com a centres de dominis senyorials després del final de l'Edat Mitjana. A la Segarra, el feudalisme es va mantenir amb força durant els segles XVI, XVII i XVIII, de manera que moltes fortificacions i els senyorius corresponents van perdurar fins a la seva abolició en ple segle XIX.
La llista de castells, cases fortes i viles és llarguíssima: el castell de Malgrat, el castell de Fonolleres, el castell de Sanaüja...
L’elevació del país i la manca de muntanyes properes fan que la Segarra sigui influïda pels factors climàtics més diversos. El fred és bastant intens i arriba fins a -8° i -10°C, i encara més, amb perjudici alguns anys per a les oliveres. En la mateixa estació, però, hi ha dies assolellats i clars amb temperatures gairebé primaverals.
A la tardor i els mesos de desembre i gener puja la boira de l’Urgell, humida i espessa, que s’arrapa pels comellars, encara que sovint no ateny als punts més alts: quan es remou, es produeixen les gebrades, amb forts descensos de temperatura. D’uns quants anys ençà les boires han minvat d’una manera notòria. Les nevades són de poca intensitat.
L’estiu és generalment benigne i de curta duració, amb màximes de 32° a 36°C (de dia; les nits sempre són fresques). La primavera es distingeix gairebé cada any pels freds tardans que sobrevenen a l’abril després de dies d’elevades temperatures i causen perjudicis considerables als ametllers.
Sense cap muralla muntanyosa que els destorbi el pas, els vents senyoregen per la Segarra; hi són dominants el de ponent, dit vent serè, fort i sec, i la humida marinada, en direcció contrària, que a l’estiu fa de refrigerador; el vent pallarès, de nord-oest, també humit i desagradable, i el segarró, de nord-est, sec i molt fred, no són tan freqüents. No gaire sovint a l’hivern davalla dels Pirineus o dels rasos de Peguera la freda i impetuosa tramuntana, que escombra el cel de núvols, i també puja del cantó de les muntanyes de Prades la gèlida morella.
Pròximament a la Segarra podràs gaudir de la Fira de l'Ou de Sant Guim de Freixenet, el segon diumenge de juny; ja que a Sant Guim de Freixenet hi ha un gran nombre de granges de gallines ponedores, fet que converteix la localitat en una de les màximes poblacions productores d’ous de tot Catalunya
l segon cap de setmana de juliol se celebra a Montornès de Segarra el festival de curtmetratges Lo Cercacurts. Aquest festival neix d’una trobada entre amants del setè art dins d’un mateix entorn Montornès de Segarra, una pintoresca vila aturonada que precedeix la vall del Cercavins solcada pel riu del mateix nom i que també ha inspirat el nom del Festival que cerca films curts, preferentment de temàtica rural, perquè participin en aquest esdeveniment. I, a més, al cap de comoarca se celebra el Carnaval de Secà, el segon dissabte de juliol a Cervera.
I, a l'agost, al darrer cap de setmana a Cervera se celebra l'Aquelarre. La capital de la Segarra omple els seus carrers centenaris del nucli antic de correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, per tal que els que vulguin participar d’aquesta festa puguin gaudir del misteri i de les propostes lúdiques i festives. No hi falta la Fira del Gran Boc i la cercavila dels més petits l’Aquelarret.