13 de juliol: Se signa el Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (el que vaui dia són els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.  

Amb aquest tractat Felip V, Felip d'Anjou, fou reconegut com a rei de la corona castellana i la Corona d'Aragó perdia la seva sobirania, que ara restaria sota mans castellanes. A més,  Utrecht va significar la renúncia dels britànics a garantir les constitucions i la negativa absoluta de Felip V a negociar 'els antics drets dels catalans'. Segons aquesta fórmula, el rei garantia als catalans 'tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles'. 

Amb el tractat es donava per acabada la guerra i les tropes austríaques es comprometeren a evacuar Catalunya, fet que es dugué a terme a partir del 30 de juny del 1713.  Per aquest motiu, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Reial o Popular) acorda la resistència i la creació de l'Exèrcit de Catalunya. 

A partir d'aquest moment comença una guerra desigual, que es prolongà durant gairebé catorze mesos, concentrada a Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusellers dispersos pel país. El punt d'inflexió serà quan les tropes filipistes rompen el setge de Barcelona l'11 de setembre del 1714. Mallorca, Eivissa i Formentera van caure deu mesos més tard (11 de juliol de 1715).