Los y las poetas de Catalunya han escrito y escriben sobre los diferentes momentos del año, haciendo que disfrutemos de sus versos cada mes. Hoy recogemos cuatro poemas en lengua catalana que hablan del segundo mes del año.
Febrer, de Miquel Martí i Pol
El segon mes de l'any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan li canten
les absoltes
arriba, qui sap d'on,
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com que endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
'Febrer', de Màrius Torres
Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
-sempre el somni que precedeix la força!-
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se'n nodreixen poc a poc.
Tot és tebi i frisós com d'avançant el foc
de la pròxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
Els ametllers – 15 de febrer, de Joan Maragall
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit en mig de la blancura:
els ametllers han dat gràcies a Déu
agitant llur rosada vestidura.
La llum de febrer, d'Isabel Barriel
Ens entra a la vida la llum de febrer,
l'imminent cant de l'ametller,
la blancor arreu escampada
i mil promeses de nous verds...
Ens entra a la vida febrer
oferint-nos creixents jornades
per l'alegre oratge esvalotades
i pintades al nostre calendari
amb la tinta gris d'estricta calma.
Flaires dolces al camp
dels calçots que es torren,
dels colors que fugen,
de la neu que es fon,
de les flors que surten,
dels cargols que van,
del sol que torna,
d'un cel que trona,
del núvol que escampa,
dels borrons que esclaten,
dels arbres que s'abillen i dansen...